de novembre 26, 2004


autoretrat Posted by Hello

de novembre 25, 2004

la doble parpella
transparent et mira
les faccions si no hi ets.
l'escorça gruixuda
que encercla el clatell
s'esbadella si no la sents.
resina a les palpentes,
cop de cap i el delicat
abisme ara que ja no ho fem.

de novembre 18, 2004

ara per ara d' identitat no en tinc. com m' ha dit avui una "amable" dependenta en intentar pagar amb la VISA un import ridícul :

_ té algun document amb fotografia que la identifiqui?

i jo amb la denúncia de la polícia i el resguard de renovació del DNI que tardarà quaranta dies en ser meu.

_ doncs no, mira és que em van robar...

_ i carnet de conduir?

_ no

_ carnet d' un gimnàs?

_ no, no hi posen foto

_ tarja seguretat social o mútua?

_ no

_ alguna mena de carnet deu tenir? _ m' ha dit enrabiada.

_ doncs no. si vols t' estampo les meves empremtes digitals al front?

doncs això que sóc una sense papers per a la vida que tinc muntada, qualsevol podria ser jo i poder essent anònima puc estar molt millor.espero que qui tingui la meva identitat no m' usi per a activitats delictives, que llavors sí que tinc la intuició que la culpa cauria sobre mi, jo mateixa em negaria més de tres vegades, com podrien demostrar qui sóc?

de novembre 08, 2004


ferm.jpg Posted by Hello


sota la foto vella d' un gos mort fa anys, en ferm i davant una llar de foc on cremava alzina i fusta d' un taller mecànic proper, en quim s' acomiadava de mi asseguts tots dos a l' escó. que el mal el desfà, els metges el potinegen i el burxen i ja ho han fet tres vegades que n' està tip i que aquest serà el darrer hivern.el suro crepitant com artells de jove o de vell. que ja no li cal viure, ho deia rient - què collons ! i que la conxita l'espera al cel i que vuitant-dos anys ja són prou i que no sap com faran per baixar el fèretre per les escales que porten al portal del vell hostal de sant aniol de finestres. em va fer agafar paper i llapis i em dictà un poema en honor a la seva dona que el va deixar l' estiu passat. remenant les brases, un fart de riure recordant com m'agradava disfressar-me i les trampes dels carboners, els darrers, quan m' ensenyaven a jugar a cartes amb el porró de vi negre sobre l´hulé de la taula més llarga de la casa. aquest any la ratafia els ha sortit molt més forta en confondre l' anís amb un orujo, allò que tot són líquids transparents.