de novembre 30, 2005




la darrera del mes

"- Cada cosa de este país es un homenaje a todas las cosas del mundo, incluso a las que aún no han sucedido-dijo."

de novembre 25, 2005



_ m' hauries d'adorar.
_ jo? si no et conec de re.
_ ahir besaves el postís que han fet de la meva cua de palla
_ un tros de tu emmollat i sense esma?
_ a cada postís que han fet , en queda alguna cosa de mi
_ això vols creure, escopia les insulses llavors, i percebre , percebre, re de re...
_ no saps cenyir-te a la calma, fem com si l'espiga s'inclinés
_ que es dauri i punxi els arcs dels peus
_ tens raó, fem tots dos com si no t'estimés

*e*

de novembre 22, 2005

per si les mosques...


Creative Commons License

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 2.5 Spain License.

de novembre 21, 2005

d' un cop de puny
contra la paret
i una mirada perduda
va la història.
de la vidriera que s'esberla
i una escletxa que es bada.
de l' hematoma de l' oblit,
del panadís de les hores
flonges.d'això va l'emulsor
que s' amotina.

*e*

de novembre 19, 2005




dedicat a tots el ?, vinga música


"Me verás volar
por la ciudad de la furia
donde nadie sabe de mi
y yo soy parte de todo

Nada cambiará
con un aviso de curva
en sus caras veo el temor
ya no hay fábulas
en la cuidad de la furia

Me verás caer
como un ave de presa
me verás caer
sobre terrazas desiertas

Me desnudaré
por las calles azules
me refugiaré
antes que todos despierten

Me dejarás dormir al amanecer
entre tus piernas, entre tus piernas
sabrás ocultarme bien y desaparecer
entre la niebla, entre la niebla

Hombre al agua
extraña la tierra

Me verás volar
por la ciudad de la furia
donde nadie sabe de mi
y yo soy parte de todo

Por la luz del Sol
se derriten mis alas
sólo encuentro en la oscuridad
lo que me une
con la ciudad de la furia

Me verás caer
como una flecha salvaje
me verás caer
entre vuelos fugaces

Buenos Aires se ve
tan susceptible
es el destino de furias
lo que en sus caras persiste

Me dejarás dormir al amanecer
entre tus piernas, entre tus piernas
sabrás ocultarme bien y desaparecer
entre la niebla, entre la niebla

Hombre al agua
prefiere la noche"

soda estereo - la ciudad de la furia

de novembre 18, 2005



la insularitat desitjada en un baf de concert, arcades d'ones musicals, i les lletres com un ventet a frec, el llagrimeig per acords ressonant a la planta dels peus,lucernari a razzmatazz una tardor més, el micròfon voltejant i música de suede,.tornem-hi.

Sat on the metro with love on her mind
Intimate details of every kind
Opening doorways to secret rooms
Her emptiness calling to you

She give a little bit of attitude
Give a little bit of something new
Give a little bit of attitude
Get a little bit tacky too

Give a little bit of attitude
Give a little bit of something rude
Give a little bit of attitude
Get a little bit tacky too

A dangerous daughter in a leopard print skirt
A polaroid camera recording the dirt
Intimate details of every scene
Opening doorways for me

She give a little bit of attitude
Give a little bit of something new
Give a little bit of attitude
Get a little bit tacky too

de novembre 17, 2005




" els àngels, rossos
com la cervesa.sàpids.
i digestius.
són aquí sobre el llibre
sagrat de les mentides.
pugen i baixen pels graons del dubte.

potser no serem àngels, els vells,
llençols de mal dormir,
desdibuixats,
amb taques el jersei.

i ens queda massa amunt
el pis del que estimem"


la nit dels peixos
francesc garriga barata


tots els nois preciosos
i tot el que ens hem fet.
el mal i les ales
tibades, a l' aguait.
el bo que lluïm
fent tombarelles
recordant-nos nus,
somrient i sabent
que la mateixa saliva
ens amara. tan se val.
el que vem malmetre,
el que vem imaginar.
les agendes de noies
que solem atracar,
la gràcia és que ens perd
la mateixa mena de pecat.
sons, alès, paraules
en pisos ben alts.
clarividència i gestos
atrotinats.
resumint en mirades
els instants plaents
que hem acotxat.
el que vem permetre,
el que vem admirar.
sóc aprenent dels observatoris
que m' he trobat embastats.
les dèries s'afebleixen,
els pecadors s'alliberen
i els udols són d'una altra mena.
no cal rememorar.
el que vem distreure,
el que vam encegar.
i tornant , lliure,
cada segon menys santa,
cap a casa rumiava:
no sé ben bé què ens ha fet
la lluna plena a la ciutat.
els àngels només reconeixent-me
m' han fet surar.
el que vem estendre,
el que vem suar.
mentre trobem pacients
mai serem sants.

*e*

de novembre 15, 2005

dilluns, dimarts
i fosqueja.
dimarts, dimecres
i gires l'esquena
al tic-tac molest.
dimecres, dijous
estirada sense esma.
dijous, divendres
maleïnt els quarts d'hora.
divendres, dissabte
alçar-se costa
quan tot és res
i una llosa t'enfonsa.
dissabte , diumenge
ja no hi ha contes
que et facin deixar
enrere llençols quadriculats.

*e*

de novembre 08, 2005

va de metro. de dues parelles ben normals que ronden els vint anys. va de sortir els dissabtes a la nit a cremar audis i mercedes, amb la bosseta del caprabo ben assortida de material, no fós cas que fallés la metxa.no hi ha edicte contra focs prou prudent que en faci aturador de la versió combustible del " botellazo ". i deien que ho fan des de juliol. el diumenge , esquivant castellers, i desenverinant els dominicals precintats i ensucrats vaig mirar i remirar les seccions que abans eren del successos i, es veu que si el crim és de capó i pneumàtics encara no dóna per a embrutir galerades i anirà , quan toqui a primera plana i a tot color, pel que es veu i pel que, sota terra, s'escolta, si algú amb poder de decisió anés per sota terra un dia que no fós d' inauguració.

de novembre 04, 2005



fins el gener us podeu perdre, si és un migdia de dia laborable, millor que millor , entre les vitrines, quadres , pintes, quinqués, revistes i gerros de el sr.siegfried bing va importar d' àsia per a la seva tenda Art Nouveau a la rue provance,22..crear tendències i posar nom a una mena de gust, car, això sí, que les delicatessen ho solen tenir, i plegar quan la cosa ja no rutlla.lluitar contra el maquinisme que amenaçava els processos creatius tradicionals entapissant amb tulipes les cases dels benestants. un bon contrast que l'exclusivitat i les feines especials vinguéssin d'orient ara que en deslocalitzacions van cap allà per a un mà d'obra barata que no gosa ni seure ni piular. una col·lecció d'objectes i un aire d' un llindar que m' hagués agradat creuar per seure i badar una bona estona.una lliçó de bon gust i de l' efímer en la vida, amb sort uns exemplars acaben en vitrines.

" elle sera comme celle qui a vouleu viure seule dans une ile, car c'est la mer qui flotte dans le blanc des pages " rev.Jugend editada per Bing