de gener 30, 2006

sessions de cinema a la Reina d' Àfrica organitzades per manel delgado, la propera dijous vespre.

us les perdreu?


Comencem aquesta sessió amb un clàssic de les grans avantguardes, Ballet Mecanique, un treball del pintor Fernand Leger fotografiat per Dudley Murphy al 1924, amb la no acreditada, però si demostrada intervenció de Man Ray, com sabeu un dels màxims representants del dadà. La pel·lícula no és sols una expressió de cinema cubista, sinó l'intent de fer un autèntic musical, en el sentit més literal de la paraula. En efecte, Leger va intentar traduir en imatges mudes una peça de George Antheil, que originàriament havia de ser interpretada a l'uníson, al mateix temps que es projectava el film, per setze pianos mecànics controlats des d'un panell, establint una analogia entre les formes musicals i cinemàtiques.
Després un curt del gran cineasta de la causa gai, Kenneth Anger, Kustom Kar Komandos (1965), que de fet és l'esbós d'un treball inacabat. Us recomano que us busqueu informació sobre la fortíssima influència estètica de Anger sobre directors com Corman, Scorsese, Hopper, etc.

Autumn Fire, de Herman Weinberg (1931), una excel·lent expressió del cinema poètico-urbà fet als Estats Units a l'època daurada de les avantguardes. A mig camí entre Clair i Vertov. Molt xula. De debò.

No sé si algú se'n recorda. Fa ja tres anys vàrem fer un monogràfic dedicat a Maya Deren, l'antropòloga, cineasta, ballarina i coreògrafa nord-americana -quina barreja!-, també relacionada -ho sento, però és una edat insuperada- amb les avantguardes. Allò va ser únicament sobre els seus treballs d'anticipació del que ara diem video-dança. El que es proposa ara és que ens mirem part del muntatge que es va amb els materials rodats sobre el trànsit vudú, que tant va influenciar-la. Les imatges van ser preses durant l'estada de Deren a Haiti, entre 1948 i 1951 i van ser organitzats després de la seva mort l'any 1961, amb el títol The Divine Horseman.

Es proposa, acte seguit, sentir Carlos Gardel cantant Mi Buenos Aires querido a la pel·lícula Cuesta abajo, dirigida al 1934 per Louis Garnier i la primera pel·lícula que va rodar el tanguista a Hollywood.

Pagarem la nostra quota amb el cinema clàssic, en aquest cas el musical. Què tal el número final de Summet Stock, de Charles Walters (1950), aquell en el que Judy Garland va demostrar que era capaç d'aprimar-se 15 kilos en un rodatge a base de píndoles i de carregar-se la seva salut. Si us agrada el melo, res millor que acostar-vos a la biografia de la Garland. Què bonic i què trist!

L'any passat van passar diverses coses del gran director armeni Artavazd Pelechian. Podem fer-li un cop d'ull a Verj, "Fi", del 1993, un dels seus darrers curts.

A la segona meitat dels 60 van aparèixer un seguit de folk-singers que invocaven l'herència política i moral de Woody Guthrie. Alguns van acabar sent superfamosos, com Bob Dylan. D'altra van passar dignament, però estan quasi oblidats, com Tom Paxton o Peter La Farge. Ara bé, el més radical, el més lúcid, equivalent en folk de la figura d'un Jim Morrison, va ser Phil Ochs. Autor d'algunes de les cançons més belles i les més polititzades és, per antonomàsia, el cantant maleït, negat i tràgic. La seva mort, escanyat amb la cadena de water de casa de la seva germana al 1976, va estar a l'alçada de la seva vida. El sentirem cantant Crucifixion a un programa televisiu a Suècia, l'any 1969, durant la seva gira com a contribució a les campanyes contra la guerra del Vietnam. Busqueu coses seves. Mereixen la pena.

Després dues perles del freakisme més exquisit: un trailer del genial engendre Marihuana, la contribució de Dwain Esper -conegut com "the king of cinema gipsys"- a la campanya contra el consum de maria als anys 30, i Sex Madness, també en la línia de delirants denúncies contra el vici, de la que veurem els primers minuts. I en tindrem de sobres.

The Fourth World War (2003), una de les produccions de Big Noise, en pla militant supercanyero i tal. Molts ja la coneixereu i podreu gaudir dels darrers minuts. Els demés, si us interessa, ja podeu començar a baixar-vos-la, que es troba fàcilment.

També haureu vist alguns a la Filmo -dins del cicle dels millors films de l'any- Whisky una pel·lícula uruguaiana molt bona. Us passem els primers deu minuts per a que passeu a necessitar-la imperiosament. Juan Pablo Rebella i Pablo Stoll (2001) en són els directors. Molt bona.

I per acabar -si més no segons el sempre depassat programa oficial-·, us convidem a una visita al Teatro del Silencio. És Mullholand Drive, de David Lynch. La seqüència triada és del tot previsible. Ja sabeu: "No... hay.¡banda!" Impressionant!

Tot això a més de les sorpreses habituals i de dues coses que us devíem: Duchamp i Piaf.

de gener 27, 2006


l'albat no si sap creure
en això de néixer,
més prudent que covard
se' t regira i fa un mutis.
abans de dir res levita.

*e*

( dedicat a j)

de gener 26, 2006


" Toda escritura es una marranada.
Las personas que salen de la nada in-
tentando precisar cualquier cosa que pasa
por su cabeza, son unos cerdos.
Todos los escritores son unos cerdos.
Especialmente los de ahora."

Antonin Artaud

de gener 23, 2006


com una sanefa afelpada
sargint-te la pell, esbravada.
com un cuc
enfilant-se per aquests anys
d'estampat borrós. antropòfags.
com una teranyina
que ens birla l'esperança.
com una comparativa
sense aturador.
en conec
el regust,dolç.

*e*

de gener 22, 2006


"Premso paper vell, el botó verd és el moviment del cilindre cap aquí, el vermell cap allà, zim.zam, va i ve, és el moviment fonamental del món, com els pistons helicoidals, com un cercle que torma forçosament al punt de partida..."

una solitud massa sorollosa - bohumil hrabal

de gener 20, 2006


" ja no puc pus amb l'estatut!!!!"

biel mesquida ahir a la central i la gran trobada de " bellesa i bondat " , hi era tothom això sí

de gener 19, 2006


"" I somiaré fins que tingui alè. Viuria només per somiar. És la cosa que m'ha donat més gust a la vida" Mentre es dirigia a ella mateixa aquestes frases Aina Maria comprovava dins el mirall les desfetes que el temps i aquella capacitat terrible per passar pena havien dibuixat sobre la seva fesomia. Unes ulleres fondes per sobre la pell tan blanca semblaven tintades de lila i aquella constel·lació de rues que s'acumulaven en els llocs on carregava les tensions formaven el mapamundi d'una dona que es passa per damunt cada dia. " Em pas i em passen per damunt i només me'n tem quan ja em ve la son.Com si desperta no existís".Dins el llit va fer un estirament llarg i ple de convulsions i gemecs: com de pler, com de desfici, com de dolor... Aina Maria se sentia alhora extremament tancada dins ella mateixa i porosa a les agressions exteriors"

Els detalls del món, avui vespre presentat a la central del raval.

de gener 18, 2006

pim pam, una altra basca,
una trucada telèfonica
i saldos anticipats.
espera, espera
que em sento inestable.
quan tot era sota control
em revé l'ànsia.
on coi he posat la medicació?
no em trobo el centre,
per una estoneta , he perdut l'autovalor.
que l'aire no se sent doctor!

*e*

de gener 17, 2006




hi ha art milers de vegades reproduït, mastegat, explicat.hi ha pantocrators estorats davant tant visitant que ni els resa un trist parenostre, hi ha frescos que creiem olis, i olis escarrensits que fan dos pams, hi ha estàtues retratades per totes bandes i analitzades en escreix a la via borgo pio hi ha la major col·lecció de plaques oxidades que he vist en anys, fruit de pluja , fruit de descomposició. la bellesa amagada en plafons caducats o les estàtues sense nom ni autor, posades al vestíbul del que es considera important.una sala d'espera. elles, em cridaven l'atenció i voldria posar un nom, voldria saber qui eren. la bellesa de l'anonimat, del descobriment, del que , encara , no t' ha decepcionat i per inconegut, mires, fotografies, grates...

de gener 16, 2006



" No esperaba nada, que era una manera de encubrir que lo esperaba casi todo."

Roberto Bolaño

de gener 15, 2006



el temps de quan aquell collage de marbre em semblava immens ha passat de llarg, s'ha escolat, florit i evaporat. no us passa que és estrany tornar a la casa paterna com a convidats obres un calaix i , allà , ja no hi són els coberts? desorientació

de gener 13, 2006



Powered by Castpost

precious de depeche mode

així com l'a ny dos mil cinc va ser presidit pel vertido d' U2 amb efectes literals sembla que, malgrat canviïn els mobiliaris precious sonarà a tot arreu, i sinó a la meva ment...

Precious and fragile things
Need special handling
My God what have we done to You?

We always try to share
The tenderest of care
Now look what we have put You through...

Things get damaged
Things get broken
I thought we'd manage
But words left unspoken
Left us so brittle
There was so little left to give

Angels with silver wings
Shouldn't know suffering
I wish I could take the pain for you

If God has a master plan
That only He understands
I hope it's your eyes He's seeing through

Things get damaged
Things get broken
I thought we'd manage
But words left unspoken
Left us so brittle
There was so little left to give

I pray you learn to trust
Have faith in both of us
And keep room in your hearts for two

Things get damaged
Things get broken
I thought we'd manage
But words left unspoken
Left us so brittle
There was so little left to give

i un joc: a la primera hora del dos mil sis , a dit i tancant els ulls vaig deixar anar l'ungla a l'atzar, pendulant cap a la primera frase per veure cap a on m' encaminava la lletra( superstició tonta causada pel lambrusco i sense precedents) i sortí:

" I de rebot, manco llibertat "

la novetat és haver vist a la Reina d'Àfrica - a la sessió mensual de l'apologia del fragment, muntada per manel delgado - com leonard cohen va ser jove i agafar aire després de comprovar com els diletants de jim morrisson porten pantalons de pinces i, aparentment, porten una vida formal. més val enfonsar-se a la banyera?



While Suzanne holds the mirror
And you want to travel with her
And you want to travel blind
And you know that you can trust her
For she's touched your perfect body with her mind.

.
.
.
This is the end
Beautiful friend
This is the end
My only friend, the end

It hurts to set you free
But you'll never follow me
The end of laughter and soft lies
The end of nights we tried to die

This is the end

de gener 12, 2006


"la profètica tribú de les ardent parpelles"
Baudalaire
versus
" es pinta de carmí
el sotaaixella"
J.V.Foix


els marmoris són fàcils, no es poden escapar

( afició compartida amb la montse!)

de gener 11, 2006



l'art embalat, tancat en un magatzem per excés de fons, per restauració, per trastllat. l' art vist i revist en reproduccions en llibres d' història de l' art, de ben petits, en postaletes, en documentals, imitat, robat , suhastat, polit i restaurat. les grans cues per veure a ícones , convertir a crist en un estrella de rock del s.xvii, passa diàriament. l'escola d'atenes, que no sabem per què creiem un oli i és un fresc,. els palaus amb la distribució irracional de l' espai, quants pisos de trenta, quaranta o cinquanta metres? cap sostre blanc, les tombes inacabades venerades en forma de tassa de te. poder ens educaven per col·leccionar pietats i colmunes salomòniques - realment belles venint dels canons del castell de l'àngel. el cardenal borghese empresonant els pintors que volia que col·laboressin amb ell, gran eufemisme!n' hi ha que critiquen el tresors vaticans, els comprenc, però no es diferencia del llegat de qualsevol altra monarquia, deu ser l' enveja de tants reiets, de tota manera els súbdits sempre s'han incorporat de manera natural,sigui d'esperit o de full 115, a garrotades. i ja que hi és, el llegat , mirem-lo. per amistat em seguiré fixant més en les estàtues poc postalejades, amagades i sense retolació, tenen més misteri, crec que aquí rau la clau, roent ( va, paro d'aliterar...)

( post en honor d' andreu doñate, enterrat ahir, home emblemàtic de cornellà, encantador, tendre, intel·ligent i simpàtic, pocs clients m' han recitat maragall a l' oficina de manera tant sentida, l' enyoraré, i molt!)

de gener 10, 2006


" Don Fabrizio quella senazione la conosceva da sempre. Erano decenni che sentiva come il fluido vitale, la facoltà di esistere, la vita insomna, e forse anche la volontà di continuare a vivere andassero uscendo da lui lentamente ma continuamente come i granellini che si affollano e sfilano ad uno ad uno, senza fretta e senza soste, dinanzi allo stretto orifizio di un orologio e sabbia... "

La morte del Principe

Il gattopardo
Ed.Le Comete/Fetrinelli Milano 2002

l' original va ser rebutjat per Mondadori, per carrincló i amenerat, a vegades cal sort i temps.de l'edició italiana que tinc a les mans destaco un apèndix que inclou el Cançoner de Casa Salina, un capítol exclòs de la primera edició i dos sonets de Don Fabrizio i el disseny de l'edició, espaiós com un palau, molt més viu però. tothom en destaca la filosofia de "tot canvia per a que tot segueixi igual" de l' obra,a mi el que em va frapar és la manera poètica de morir del patriarca, la part sèptima, fa anys vaig fer un treballet comparant Il gattopardo amb Bearn i la decadència de les nobleses illenques, i fa tres anys vaig enderiar-me a anar pel sud italià, i , ara, a roma, i sense voler, el darrer dia vem descobrir que dormíem a pocs metres de la productora de la pel·lícula , que exhibeix el cartell que vaig retratar al vestíbul, la vida literària i els meus referents fent aquesta mena de bucles m' encanten)

de gener 09, 2006

( pausa romana )
com un exvot em deixa a la taula una estella clavada al polze mentres m' instal·lava el nou rentaplats, embolicada en paper mat de 100 grms., tots dos sabem que no cal simular, però li agrada l'exageració en el sacrifici, suposo que és un homenatge per aquells segons que jo ni recordo, i que en el fons ens venien balders.no me'n sé desfer, totalment, dels exs.

agafes la Via San Pantaleo, i sense saber com arribes a una de les estatues mes erosionades i les pasquinades en A4 impreses i coherents, com els deus manen, i hi deixes la mala llet en retolador magenta, improvisant, tres dies despres la pluja que no parava ho dilueix com cal, com a bajanada que es...

post escrit amb teclat que em fa coses rares i sense accents


f Dita satírica que esdevé públic

de gener 08, 2006


Poema in forma di rose

"...Monstruoso è chi è nato
delle viscere di una donna morta.
e io, feto adulto, mi aggiro
più moderno di ogni moderno
a cercare fratelli che non sono piú."

Pier Paolo Passolini 1962

( al trastevere fins el vint-i dos de gener hi ha una exposició sobre ell, eminentment gràfica )

de gener 07, 2006


(això no és una crònica), és una divagació a raig. la primera, i poder , única constatació és que si vas acompanyada en un viatge comentes les coses al moment i se t'obliden, la llibreteta amb vovació de notari queda a la tauleta de nit de l' hotel i no prens apunts, sinó és a través de la retina , l' iris o el que sigui que funciona de retenidor.a roma tot marbre i bronze es recicla, de moment ha quedat parat en grans llocs com l'edifici de piazza venecia o el vaticà - el lloc amb els mossos de seguretat més ben fets del món mundial, em pregunto qui deu fer el casting? - de deu dies, nou i mig plovent, el malestar de mitges i mitjons enlllotats i fent aquell xifxof fastigós que m'hagués tret de polleguera a la rambla em sonava a delícia. es menja més que bé als llocs on et serveixen la ració en safata, i la minestrone no té res a envejar a qualsevol caldet català. d'òxids, panys i cadenats un munt. si llegeixen en espanyol és a autors sud-americans, traduits.els uniformes de qualsevol cos de seguretat són com rancis i amb tuf feixista, capes i grans barrets en carabinieri i segurates, era cosa meva o hi havia molts?- tots parlant pel mòbil des de les set del matí fins l' hora de plegar. els gats immensos i escassos, crec que amb fred no treuen ni el morro.es feia tant fosc a partir de les cinc de la tarda que la càmara no donava de sí si no era amb flaix, cosa que no solc fer i per això "només" he fet 970 fotografies. en baixar de la fonte acqua paola vem trobar un cotxe antic abandonat pastat al dalinià del museu de figueres.la cúpula del vaticà un dia se'ns va resistir per tancament i l'altre per benedicció papal, per cert uns condons que es passejaven amb mi per la ciutat i jo vem quedar ben beneïts- si ho sabés m' excomunicarien?... a mi que , de tant en tant, em va tant bé combregar. beneïts prò mai en català, esclar, el sr.ratzinger guanya molt quan es posa ulleres, li amaguen la mirada de lecter, i les capes de monjos de tota mena voleiant sota la pluja eren un carnaval cromàtic, preciós. et creues amb un munt de gent que aprofiten qualsevol trajectet per encendre el cigar, i fa riure això de la prohibició i la maquineta de tabac a tots els vestíbuls. la boca de la veritat és en realitat una peça de clavaguera romana i vinga posar-hi la mà, mentres veus una filera de gent impacient , no sigui t'entretinguis. el poder del cinema, i de la imatge gràfica, però sobre això divagaré un altre dia...

de gener 06, 2006


no sé si la dèria rilkeiana coneixia àngels amb ales de ferro, de vol pesant?
no tot és redueix a pols, besaria l'ala , com un ornament fetitxista, però era massa amunt
i les alçades em petrifiquen. uscita.

de gener 05, 2006


s'escola
l'ensabonada
de mel
cap a un cert determinisme
amb el quaranta.
aferrar el flux
del transportador és
un cop de sort.

*e* (29/12/05)