de març 30, 2009


a mig distribuir aixequem el cap
i badem mirant una encallada bossa
tipus American Beauty.jo la trobo bella,
ell no. sota una pluja menuda i somriures
de resignació repartim La Zona
en dipòsits de sis en sis, com sempre.

per sopar llar de foc tramuntanada
i fum de la casa, enfonsar-nos
calents sota la muntanya d'edredons
i bastir contes.

*e*

de març 27, 2009



R, mapa de pigues virtuals, se sentia controlat per U, U bellíssima i molt decidida, el va fer plorar al llit matern i l'arraconà a l'extrem de la seva vida.R tornà i retornà de bars,i eclipsà amb aquell somriure de drogat radiant a totes les nenes poppies i pseudo/mujerfatal que se li creuaven per davant.A ( o P depèn de com li vulguis dir ), noia de ràdio d'ulls clars, l'estima i li promet tranquil·litat,creu que li treurà a R la tonteria. per manera de crear-li un univers nou el passeja un cap de setmana gelat per Berlin i ell fa veure que oblida l'estiu a Islàndia.R m'escriu parlant d'ara i de fa 4 anys, encara em deu un vi i un llibre.R somia tot l'abecedari femení i es posa infinitament trist quan recorda U i el gosset Otto entre cortines.d'U no sé què se n'ha fet, enyoro les fotos que li feia R a U.Ara les fotos d'U són solitàries i minses. ell revolca noies per tota mena de sofàs, i fa books més que especials. A retrata R entre margarides, les fotos dels nous parcs em recorden els vells parcs.lligo caps i trames madrilenyes,m'hi he tornat a enganxar.

de març 26, 2009


ganes de dansar.
te n'adones
quan m'evaporo?
no fer res si no
em remou per dins.
badar ateleiada dins
el reflex, gronxar-m'hi.

*e*

galaverna

f MAR Beina de fusta que hom fixava a la part del rem que fregava amb el costat de la barca en remar.

de març 24, 2009


un bon sopar pot ser
una amanida trampa.
camaraderia i punyalades,
somriures i bons consells.
el format del plat
i la mida dels raves
depenen de l'espiral
blanca de la indigestió
que s'alça cap a l'enteniment:

què coi hi faig aquí?

*e*

de març 18, 2009


arronsar-se preveient
turbulències. destorba
la impaciència i calibrar
cada nit el sopar.
ganes que aparqui les carpetes,
que les diablies tornin a recomençar.

*e*

de març 16, 2009


"Ara bé, anar-hi de debò era ben diferent.I en allò que passà llavors, ara hi reconec el model segons el qual,durant tota la meva vida, el pensament i l'acció se sotmeten, o no, un a l'altre.Penso, arribo a un resultat, el mantinc en una decisió, però no per força. Prou sovint al llarg de la meva vida he fet el que no havia decidit, o bé he deixat de fer una cosa decidida.Però, tan se val què sigui, passo a l'acció.Vaig fins a la dona que no vull veure més, davant d'un superior faig l'observació amb què m'ho jugo tot, continuo fumant encara que he decidit no fumar més, i ho deixo quan he reconegut que sóc fumador i ho seré. No vull dir que pensar i decidir no tinguin influència sobre l'acció.Però l'acció no duu simplement a terme tot el que he pensat i decidit abans: té les seves pròpies fonts, i és la meva actuació d'una manera tan autònoma com el meu pensar és el meu pensar i el meu decidir és el meu decidir"

El lector
, Bernhard Schlink

de març 12, 2009


"herida mes gustas más" E.S

dels colors més cridaners
i salvant-me de la selva
faig espeleologia
a cop de tangos
imaginats.dedins,
un plec d'origami
primaveral s'ho va rumiant.


*e*

(foto: tim walker)

de març 07, 2009


"Va ser el primer cop que vaig veure en Kuptsov.La seva mà semblava elegant.Aquell dia gèlid duia la jaqueta descordada.En lloc de la cançó, que s'havia extingit, van tronar les paraules: "Jo t'apagaré".
Em feia pensar en algú que camina contra el vent.Semblava que el vent l'hagués escollit com a adversari per sempre més.Anés on anés.Fes el que fes...
Després vaig anar veient sovint en Kuptsov.Dins la fosca i humida cambra d'aïllament. A la vora de la foguera, a la zona de tala.Pàl·lid d'haver perdut sang.I la sensació del vent ja no em va abandonar més."

La Zona, Serguei Dovlàtov

nº1 de la col·leció La Intrusa de LaBreu edicions

Presentació el proper dijous 12 a dos de nou al Bar Horiginal de Barcelona
c/Ferlandina,29

de març 02, 2009


amb el que uns llencen
altres en fan palaus.

coses fotudament gastades
parlen de florir lleugerament,
esperitadament, aladament.

ens han afinat un piano
que no té peça que el faci sonar.
un dia ens despertarem
i no ens interessarà res.
em quedaré estirada, xuclada
per la gravetat, tindré el pols normal
i viuré cent anys més, ignorant
les cicatrius del canell dret,



*e*