d’abril 30, 2011


ballar més tard que mai
una tristíssima cançó
de The Cure, i reprendre'n
la lletra. agafar l'autobús
mentre es fa de dia i pensar
que és la resistència no reproduir-se,
i si allò de no ser res més que cendra
o gel fos pura ficció? es compten
amb els dits d'un mà, petant
falangetes, els valents/porucs.

*e*

d’abril 14, 2011




l'espiell per on albiro la manera
com inspira, la disposició d'una
habitació, l'encant d'un premi
a la tribuna, un tapís sobre la
chaiselongue. girar-se al seu pas,
l'olor de canya de crema entre els dits,
el vertigen esgarrifant els omòplats,
i l'estasi peatonal de l'espia
que portem dins.

*e*

d’abril 06, 2011

coses que tot i contemplar-les
un munt de gent queden hermèticament
inacabades, crues, descalces.



com qui sap que la quimera
de l'equilibri és tant una idea
que ja ho deixa tot per perdut,
darrera vidres enditats o pisos
que mai s'arriben a ventilar prou.

*e*