espais tacats

2012-01-10T15:56:00.003+01:00

coses que no arriben
per no tenir les plataformes
adequades. fotos de família
tan amples que sobrepassen
els marges. no sé si quaranta
anys després se'n recorden.

*e*

2011-11-17T10:13:00.003+01:00

"els somriures només que dels ulls posats"
Mita Casacuberta, Els noms de Russinyol

en una altra vida em tinto
les puntes de color fúcsia
i tinc un racó a París. el
clatell es descontractura
i dels comensals no en sóc
simple comparsa, són coses
que imagino, moment sublims
voltant una tarda devastada.

*e*

2011-09-26T13:48:00.002+02:00

dimecres 28 presentem l'alabatre que en farà 30 FRANCESC GARRIGA

"mar fonda i cel espès
recullo vela i rems.

fosqueja.
no em reconec en blanc i negre.
comença l’hora de tornar
i esgoto el temps amb pausa.

sóc fill del que he estimat i ho porto amb mi.
no vull res més.

potser demà voldré més temps
però això és tot.

com qui s’abraça al seu germà
m’abraçaré al botxí, la meva llibertat."

Ragtime, pàgina 12 (LaBreu Edicions 2011)

2011-09-06T12:27:00.002+02:00

el que penso de tu et sentaria fatal,
t'acostes massa i jo faig un pas de prudència,
enrere. amb tots els anys que van passant
no t'has interessat en voler-me interpretar,
fenomen espacial.

*e*

2011-08-31T12:17:00.002+02:00

al final tot vessa tant
que el cruiximent és només
el moviment dels taulons
sota la planta nua, sota
les articulacions de l'esforç
per respirar-me.

*e*

2011-06-16T17:24:00.009+02:00

la nena que només menja gelats si són roses, l'estiu intuït en dos dies,
les ungles del peu desenfocades i d'un taronja cridaner que s'entreveuen entre un macro de pistils, fent el pom que portes a la mà. la consciència del cos i el fàstic que conviden a una vida espartana. la moqueta blava i verda d'estampat geomètric de la Filmoteca, el paradís on no vull anar perquè hi són els que he estimat, un medievalista que no gosa parlar amb aquella dona que l'aclapara, jo publicada i ella enamorada, ser fan estètica de les nòvies dels meus examants, entre setmana i llepar-se els dits amb una sarsuela, pujar-me la punta de l'escot perquè un capellà visita l'empresa, fer les cues laterals, esternudar de tres en tres, donar a Ragtime un nou autor, cobrar del darrer ajuntament socialista, no saber com (no) va l'aire condicionat de la feina, fer-me un fart d'anar cap aquí cap allà per no estar gaire quieta, evitar els serveis púbics del becari, ser fidel a qualsevol espectacle de laperla, dipositar la mirada en arquitectures de paper amb intenció de certa durabilitat, que et vulguin robar petons precisament per l'edat, saber que demà de matinada tornaràs a casa mentres surt el sol per la diagonal."és aquell" poseu el color que calgui "extraordinari!" davant cada meravella ocular.

2011-06-07T19:59:00.003+02:00

la velocitat de penetració
de la pluja en la sorra
o la velocitat de la sorra
empassant-se l'aigua.
alguna cosa dissecada,
la indiferència cap el que no
és mineral.

*e*

2011-06-02T17:14:00.004+02:00

si s'escau podem disfressar-nos
de maggiorata, o teclejar
a la feina, insistint per un termini
o una data. descalcem el mateix peu
imaginant girs de timó cap a costes
inventades. alternem canvis de profunditat
entre fantasies i ones que atrapen, dives
constants, unes més evidents que altres.

*e*

2011-05-11T16:03:00.002+02:00

estàs fet de la mateixa matèria
orgànica que els altres,
seria tan maco no notar
de primera fila com tot
es va fent cada dia més ranci.
airejar, gargotejar,
i una mica de farigola
a la tauleta de nit.

*e*

2011-04-30T07:16:00.002+02:00

ballar més tard que mai
una tristíssima cançó
de The Cure, i reprendre'n
la lletra. agafar l'autobús
mentre es fa de dia i pensar
que és la resistència no reproduir-se,
i si allò de no ser res més que cendra
o gel fos pura ficció? es compten
amb els dits d'un mà, petant
falangetes, els valents/porucs.

*e*

2011-04-14T12:04:00.006+02:00

l'espiell per on albiro la manera
com inspira, la disposició d'una
habitació, l'encant d'un premi
a la tribuna, un tapís sobre la
chaiselongue. girar-se al seu pas,
l'olor de canya de crema entre els dits,
el vertigen esgarrifant els omòplats,
i l'estasi peatonal de l'espia
que portem dins.

*e*

2011-04-06T16:09:00.004+02:00

coses que tot i contemplar-les
un munt de gent queden hermèticament
inacabades, crues, descalces.

com qui sap que la quimera
de l'equilibri és tant una idea
que ja ho deixa tot per perdut,
darrera vidres enditats o pisos
que mai s'arriben a ventilar prou.

*e*

2011-03-25T11:29:00.003+01:00

l'efímer honor de la companyia
de ballarines i monstres,
la imatgeria deriva cap a cabarets
que només es munten al meu cap,
lluentons, plomes i llavis molt granats.
la vanitat respira fora de mi,
l'halo lunar és llum artificial
que dringa enmig de carrers
que segueixo trepitjant sola.

*e*

* foto d'un Vogue Italia, Annie Lebovitz

2011-03-23T16:36:00.004+01:00

"¿Qué? Estoy explorando mis límites"
Isabel Sucunza

un passeig que brunz, un moll a la posta,
la meva fascinació per segons quina mena
de cares. la caiguda balladora d'una peça
de punt a l'extrem del colze. bobinar tots
els fils i l'inabastable magnitud del buit
que deixen.

*e*

2011-03-17T15:32:00.003+01:00

s'ensumava la màgia, l'historial
de lladrucs, els millors jocs
esmolant ullals i somriures.
a frec, com a espectadora silent.
quan menys era jo per a tu,més
òbviament era jo per a mi.
la brasa i la pressa sobtada,
sortir a carrera per la mateixa
línia envoltada de diferents
paviments.

*e*

2011-03-15T16:03:00.003+01:00

hem passejat per ciutats
tan iguals que per un moment
veiem el mateix. pujaria
a qualsevol d'aquelles torres
de mida humana per cridar reclamant
contra el que va decidir l'educació
desafrancesada dels vuitanta.

*e*

2011-03-11T09:38:00.003+01:00

cada vegada més trobo
que és una mena
de miracle això
que ens cedeixin les
paraules, la paciència
dels programes i quan
ens fan disertar sobre
perquè ho fem penso
sense saber-ho explicar
que no podríem no fer-ho,
sublimo en el dels altres allò
que podria ser i conforma un palau.
passar les planes de més de trenta
llibres i saber que en lleixes,
tauletes de nit, i pufs de tantes
cases o cuchitrils hi tenim
un peu ficat, un llom, un lector.

*e*

2011-03-03T17:48:00.002+01:00

em suporto millor
en versió intuïda.
empolistrar la boca
fugissera, o fugir-ne.
"supera esto, no serás capaz"

*e*

2011-02-28T11:13:00.003+01:00

"desconfia de mi, sobretot si ets bell"

Cants de Maldoror - Lautréaumont

2011-02-15T15:12:00.002+01:00

poder parlar llarga
estona del dia grisplom
on hem caigut, o de feines
o de llibres, sempre llibres,
buscant la taca negra
que en fa de l'ull
la cosa rodona, humana,
que ens sosté.

*e*

2011-01-24T11:40:00.005+01:00

intento ser tan polida
com les vides que (se)m'han
regalat. ordenar. lluir.
observar. passen les dècades
d'una manera que esgarrifa.
una escapada a París, colors
de sorra a la roba i
retratar el mar en blanc i negre.
beure la llum i recordar
com en pot ser de fantàstica
una festa, independentment d'on,
si puc clavar-me les ungles
i valorar l'untuositat que regalima
clavícules avall sota palmells.

*e*

2010-12-27T11:34:00.003+01:00

"Fins i tot l'acte tan simple que anomenem "veure una persona a qui conexiem" és en part un acte intel·lectual. Omplim l'aparença física de l'ésser que veiem amb totes les nocions que en tenim, i certament aquestes nocions ocupen la major part de l'aspecte total que ens representem. Acaben inflant tan perfectament les galtes, seguint amb una adherència tan perfecta la línia del nas, s'esforcen tant matisant la sonoritat de la veu, com si aquesta no fos més que un embolcall transparent, que cada cop que veiem aquestes rostres i que sentim aquesta veu, són aquestes nocions el que retrobem., el que escoltem..."

Combray, Marcel Proust

2010-12-22T13:01:00.002+01:00

ells comparteixen pis
i a tu no t'agraden
les birres. quan no
tens gaire cosa a dir
potser les intencions
són més genuïnes.

*e*

2010-11-22T20:54:00.007+01:00

"El sexo es un sistema estable de formas egoístas que giran alrededor del sol de la vanidad. El espíritu de intercambio de la promiscuidad propone una nueva versión del motor fundacional de la democracia: hacer el ejercicio de suponernos iguales debe, por definición, trascender las barreras de la actividad privada, las meras contingencias íntimas. Sólo ahora, despolitizada, despojada de zanahorias teleológicas, completamente fría y pura, la revolución sexual retoma el sentido verdaderp de las revolutiones de Copernico: el instinto conservador de la vanidad como triunfo estético y moral de la democracia."

"Yo tengo un sueño cobrizo en el que no veo nada"

"Las teorias salvajes" Pola Oloixarac

2010-09-16T08:10:00.001+02:00

"Why write?
Why not just show
the photographs?"

Brancussi

2010-07-28T15:18:00.003+02:00

a la musa fantasma
poc l'importa tot
el que he escrit.
la importància de l'actor
secundari és donar
indicacions per a
la multicursaliritat
del jardí infinit.

*e*

2010-07-16T12:29:00.004+02:00

som mortals i estem ben vius.
quan em poso sentimental
recordo l'assaig d'alegria
total.summer in the city.
va ser als dos mesos, en pis
deixat, alts sostres, i matalàs
polint el parquet.
llavors tot eren incògnites.
quan em poso tràgica
soc ben lluny d'allò,
amb talls intermitents de llum
i massa salabror.

*e*

2010-07-08T19:47:00.003+02:00

del que vas inventant
res és com abans.
perquè tanta tonteria
si acabarem tots, amb sort,
momificats? estic perdent
la sensibilitat, fins i tot al gel,
fins i tot a les mans.

*e*

2010-06-30T13:19:00.000+02:00

no intentis explicar-ho
hi ha proporcions
que mai copsaràs
plenament.

*e*

2010-06-28T20:09:00.003+02:00

no es deu notar
res abans d'entrar
a la part més humida
del bosc, el murmuri
que t'hi porta, la idea
d'uns enfosquits rierols.
davant la impossiblitat
d'ampliar parets rotar en 180
graus el turmell.exposar
tots aquells noms
que sense adonar-se
han creat un, suau sí,
han creat un col·lapse.

*e*

2010-06-23T11:54:00.001+02:00

"IV.

Després de tantes converses
li miro les dents mentre observem als nostres peus
la ciutat que s'ensorra.

(No va entendre mai que jo seguiria excavant
el propi clot,
edificant l'engany sense pagar taxes,
remugant les paraules d'antifaç.)

Ja s'han fos les elàstiques nits de l'agost,
quan tots somrèiem per il·luminar
engrunes de passió:
del gust de llepar el pecat
només en queden faldilles arremangades
de cobrar massa car,
el perpetu adulament del clítoris,
la repetició insidiosa i constant.

Enrere queden buits de carretera i manta
on obríem els cossos en canal
per escalfar maletes mal gastades.
"On es fongueren els ploms?"
"Quan vam tallar el fil per perdre'ns dins del laberint?"

Encara tenim, però, la crema dels llibres
i els pedaços del fracàs empaperat per la memòria
dels vells mestres i les belles menges:
el calaix de sastre.

He agafat les tisores per fer-me petit l'estómac
i reciclar les restes al container del cartró.

Creuant dits blancs de càncer
li he dit:
"Sense retalls seria tot tan buit...
Què faràs quan jo ja no pugui?"

el carnisser del fred, marc masdeu
alabatre nº20- labreu edicions

2010-06-15T14:00:00.002+02:00

vincle [s. XIV; del ll. vĭncŭlum 'lligam', i aquest, de vĭncīre 'lligar']

m 1 ant Objecte per a estrènyer o unir dues coses; lligam.

2 fig 1 Lligam moral, unió, relació, sovint subjecció, que hi ha entre dues persones. Estrènyer els vincles d'amistat. Vincle matrimonial.

2 DR CIV Subjecció de béns, amb prohibició d'alienar-los, a una fundació determinada o a una forma de successió ordenada pel fundador del vincle.

3 DR CIV Conjunt de béns adscrits a una fundació.

2010-06-09T21:46:00.003+02:00

"ja ho sé
que saps fer foc"
Blanca LLum

coses que han quedat
sota un fangar,
l'incendi líquid
que en fa gotellada
solitària, l'arxipèlag
dels sobreentesos
inter nos, l'amor
rebobinat és una vergonya.
la nostàlgia pot ser el gran
error humà.

*e*

2010-06-02T15:51:00.004+02:00

potser guardar a la recàmera
els sentiments em ve donat
pel codi genètic, ja en blanc
i negre ella ni el saludava
i ell li pagava el sou
setmanalment. tinc un cognom
que em crema l'adn. gosford park.

*e*

2010-05-31T13:44:00.002+02:00

tan lleu com el
rastre de la frase
al baf.
matant-te el nervi,
ennegrint la sang.

*e*

2010-05-26T17:19:00.001+02:00

és molt precipitat.
ni t'espio ni t'arxivo.
la virulència permanent
del gemec inaudible,
que és el meu diàleg,
modula les nits en mi,
en tu i en ell.
la banyera trampolí
és el balanceig de bus
en bus.

*e*

2010-05-20T12:23:00.003+02:00

en queda un braç formiguejant
per falta de descans. dos nits
exultants,les capelletes i allò
dels que criden massa i els que
no saben com treure's les síl·labes
de la boca,sentir-se pinya,sentir-se
forària.una minipolaroid voltada
de copes de vi, la conferència
resguardada a la teva butxaca, si no
la perds, si voleiem sense permís.

*e*

2010-05-18T15:53:00.003+02:00

és ben cert que són molt
lluny els punts que conformen
el mapa, a dalt roma, dins Falasarna,
cap a l'esquerra alguns bars,
fora de l'horitzó
unes rajoles, tanco el puny
i s'acoblen com bèsties alienes.

*e*

2010-05-17T12:24:00.002+02:00

més o menys ho deia així

" el día que no nos enamoremos como perras
nos aburriremos como ostras" AJO

ja no ploro per tu, els agafadors
són el gruny del baix al ventre,
els alarits de ball i de bon humor,
les mirades que per desenfocades
es converteixen en declaracions
d'amor. codifica això.

*e*

2010-05-11T16:03:00.003+02:00

"... Sóc al Wenyuan Dajudian, un hotel de tres estrelles, gran però agradable, situat al barri musulmà. El seu nom, segons que ens ha explicat l'amable conserge, significa "Pàtria dels Intel·lectuals", ni més ni menys. Sembla que això ve dels anys cinquanta, quan a les habitacions interiors encara tenien lloc regularment baralles il·legals de llagostes. Pel que sembla, eren duels marcials en els quals no hi havia en joc gaire diners, però sí tot l'honor imaginable, i eren molt populars entre artistes i acadèmics. Per evitar visites no desitjades, les baralles s'anunciaven com "recitals de poesia". És gairebé mitjanit i tinc la impressió que aquest matí ja pertany a un passat inimaginablement llunyà..."

L'emperador de la Xina, Tilman Rammstedt

2010-05-05T16:51:00.003+02:00

l'estat del perfil
és poc o gens mel-
o - dramàtic.
la maquinària prou
amortitzada per
recolzar-la en murs
de flors.exercici de dits,
un jardí poc bàrbar
i familiarització.
res és tan breu
com per citar-ho sencer.

*e*

2010-04-21T09:39:00.001+02:00

res,un verb que sona bé

titubar
conjugació

[1487; del ll. titubare, íd.]

v intr 1 Estar o moure's oscil·lant com si hom anés a caure. Aquella roca tituba: pareu compte!

2 fig 1 Mostrar-se indecís, perplex, en l'execució d'una cosa; titubejar. No titubis i apunta-t'hi.

2 esp Vacil·lar en l'elecció dels mots, en llur pronunciació. Titubava de nerviós que estava i quequejava.

2010-04-20T17:22:00.002+02:00

lluitar per coses realment
serioses, l'esmorzar casolà.
la idea de no justificar
els errors, poques coses barates
m'han arribat a agradar.

*e*

2010-04-19T08:15:00.003+02:00

2010-04-09T19:52:00.003+02:00

la febre és una moneda
que no sempre porta
cap a una època obscura.
el destí és quedar-se a casa,
mirar com canvien les cotes
de llum als jardins de l'illa
i un munt de segons per
sentir cada molècula respiradora.
l'habitació de la foto és robada,
el cos transformat, a poc a poc.
si em quedés en un moment retro
mentalment no sé si seria en un
insaciablement feliç o en
una tortura imperial que no sé
situar, encara.

*e*

2010-03-25T11:45:00.003+01:00

més àcida que balsàmica.
no en sé de donar condol,
no en sé d'agafar nens,
els límits de la vida
m'esgarrifen. en l'aportació
de minuts viscuts preferiria
centrar-me.

*e*

2010-03-24T10:23:00.003+01:00

pots acceptar un decorat
molt pensat, l'atmosfera artificiosa
per a la qual hem pagat un preu
no massa alt. si ens hem equivocat
ho farem totes les vegades
que faci falta.

*e*

2010-03-22T15:43:00.003+01:00

mort no vol dir desaparicions
vol dir liquar-se.
la transformació
cavant entre les venes
i una momificació, sense
glòria, d'insultant immediatesa
que taca la pell a un ritme
galopant. vol dir no
reconèixer aquella cera,
vol dir no sentir
l'aire i deixar-nos sols
enmig d'aquells que la volen,
per f(r)iccionar, inflar.

*e*

2010-03-13T13:29:00.003+01:00

he fet unes quantes
vegades net.
hi ha una foto megadesenfocada
on et faig un petó
que mai puc llençar,
cada vegada la guardo
en un lloc més amagat.
no sé què sentiré
si un dia me la trobo amb seixanta
anys. si tot va ser un error
entre desemparats
m'ho beuré amb cromatismes,
a la força experimentals.

*e*

2010-03-12T12:57:00.002+01:00

no tinc paciència
per esperar i saber
què pensa de mi.
desestimo el projecte
caduc de semblar-me
a l'antic perfil. diu que dic
més renecs que abans,
serà que fa una fred
que pela. serà el print animal
que servo dins, la mala llet
i que torna a nevar.

*e*

2010-03-01T20:54:00.008+01:00

hi ha un llaç tan elegant
quan xiules dues vegades
sabent que ja sóc a casa
que l'auditori es torna
novedós.les parets fines
es tornen accés, cada
dia és un experiment variable,
en qualsevol moment l'escena
pot desaparèixer i la volta de fora
desfer l'arc entre els nostres volums
relaxats.

*e*

2010-02-22T16:03:00.003+01:00

"Tots els personatges d'aquest llibre són ficticis,
però la majoria dels diàlegs són reals"
Vicenç Pagès Jordà

escenes esborrades
que, per ridícules,
es fonen en negre.
no, millor
les crema un escalfament
sobtat del negatiu,
del centre cap a la flama.
de la flama al delete.
no et marejo.

*e*

2010-02-19T12:40:00.003+01:00

hi ha l'elogi de la fuga,
el vertigen escrit amb rotulador
al canell. la curiositat
cap a què pot oferir el teu
camell. l'os que retruny
en rossegar.

*e*

2010-02-18T16:10:00.005+01:00

un possible calendari
primaveral muda i desmunta
el trencaclosques de colors
transhumants. tranuitar
mals de panxa i tangrams
magnètics a conjunt amb els tibats
llençols.imagino el que pot
arribar a passar i quan passa
sense demanar-ho és més que genial.

*e*

2010-02-08T09:49:00.004+01:00

ho repeteixo:
menja'm ara
que soc gran.
hi ha altres
maneres de trencar
aigües i m'agraden
+.

*e*

2010-01-28T15:06:00.004+01:00

m'he begut les teves carícies,
m'he fumat els teus petons.
no vull pensar en la teva fermesa,
i menys, en la transformació.
why focus? why me?
ell es digerí.

*e*

2010-01-25T11:53:00.004+01:00

abans no marxis, robot,
imagina què pensaries
en sortir d'un llac glaçat.
rebràs un tauler nou
per tornar a jugar, retallable
i refulgent. en podràs endevinar
la tonteria de les paraules
mai dites, les he vist rodades
amb llum daurada de font.

*e*

2010-01-14T10:10:00.001+01:00

una entrevista:

http://www.vilaweb.cat/lletres

una convocatòria:

2010-01-13T13:03:00.004+01:00

si fos peix no hauria
d'identificar la nova melodia
tipus samba, podria pujar
a la superfície quan ho cregués
convenient i esquivaria
obstacles a ulls clucs:
cara i dors, llum i abisme.
mirar és una altra mena d'espoli.

*e*

2010-01-07T10:21:00.003+01:00

fingir banys de sucre,
glaçat. demano més
que les altres,
la temperatura ideal,
i certa configuració
de les partícules d'aire
per enfonsar-me millor.

*e*

2010-01-05T13:40:00.003+01:00

els primers crepitars,
sobre iridiscències
en mar plata.guardo la idea
de simplificar.
el rebuig apuntat
en un paper de bar.
paraula nova: deflectir.
tinc temps per dotze
mesos més o menys
insensats.

*e*

2009-12-31T00:06:00.001+01:00

el vinent que sigui molt més fàcil, toca fluir i no voler-te disfressar

2009-12-28T11:14:00.002+01:00

he trobat el problema
que estava buscant
i també m'ha avorrit.
et construiré, si no
hi ha cap altra manera,
dansant amb el teclat.
temptació de tallar
els cabells i fuetejar.

*e*

2009-12-20T19:50:00.003+01:00

la vida natural té amplis forats.
no saps si soc poeta
o fotògrafa, l'autoria la confonen
amb dones molt belles. m'he dedicat
a l'espeleologia pel meu recent
passat, una nova excavació
que és arma falsa per a que hi juguin
pocs adults, difícil de creure
que les ubicacions arribin
on crec que han d'arribar, algun
punt entramat dins els clatells.
simples estructures temporals
que no mereixien cort, ni centurions
ni assentaments deslliurant-se
dels problemes del dia a dia.

*e*

2009-12-18T13:45:00.003+01:00

amb tres frases perdo la fortalesa,
plastifico el meu cor, i em rondina
la consciència,l'eina que ho fa funcionar
gairebé tot.

*e*

2009-12-12T03:25:00.003+01:00

abans de marxar, flors que fan una mica
de mal. la revolta, i la frustració d'acabar les nits
a quarts de dues quan volies ballar-les. la ràbia
del comboi que s'emporta
aquelles imatges clares dins l'ascensor
cap a un lloc llunyà que esquiva
les paraules.

*e*

2009-12-02T12:33:00.002+01:00

una coberta amb aires
d'anys vint, una boja festa
de disfresses interrompuda,
com les primeres cent hores
i les darreres mirades
que ens fan posar sentimentals.
adonar-nos de no sé què, girar
el darrer full del calendari
i concretar el que sembla
que comentarem White Russian en mà,
repetint les coses del qual
rient-nos de les coses del tal.
humanament passaran ells,
els que ens confonen.

*e*

2009-11-28T00:59:00.004+01:00

no trigo gaire en estar a punt,
un toc d'alegria en plegar
i imaginar en algun lloc
la banyera antiga que m'espera,
al saló que es flexiona
amb el ritme de la meva respiració.
reduir el control, sentir el mateix
nom uns quants vespres seguits
i lliurar-me al sabor d'un nou llibre.

*e*

2009-11-25T10:18:00.001+01:00

de petita imaginava ser
polímer d'escata de sirena.
kiss me now,
that I'm older.

*e*

2009-11-23T10:52:00.002+01:00

la llum natural més artificiosa
per passar una tarda de novembre
en companyia. el desordre més convenient
per trobar el que mai has pensat
que necessitaries. que el fred vingui
de dins, que les mitges i cables
d'mp3 es desenredin per art de màgia.
hores de sofà retallant revistes,
classificant tendències.we are not
in wonderland miss vixen, i el turmells
en cursiva.

*e*

2009-11-20T18:03:00.003+01:00

ventilar les gasses,
despentinar els fulls desats,
divagar una mica,
quedar amb vosaltres.presentar tres llibres
reviure a temps parcial.

*e*

2009-11-14T15:59:00.003+01:00

tombo a banda i banda el meu son
i m'endinso en l'efervescència
d'un Urà illenc. l'amiga entre algues,
l'amic dret que roda a ritme
de super8, tocar la llefiscosa
manta vegetal entre sorres,
viure descalça i multiplicant
les ombres sota una llum
de mar.i la consciència que frena
l'engrscament i les embestides
naturals, estic encara convalescent.
anestèsia, mal de braços
i reposicionar-me resomiant les anades
i vingudes del catàleg que tinc
a la ment. es veu que del viure espero
molts cels ardents de juny.

*e*

2009-11-09T13:51:00.005+01:00

els fragments del passat recent
és possible que acabin
en capses, estovant-se.
en cas que "que sí" no sé
què és el primer que enyoraria,
dos noms? la capacitat de passejar,
càmera en mà, mentre es fa de nit?

*e*

2009-11-06T14:12:00.003+01:00

qualsevol cosa ciríl·lica,
quan passa, segur
que sona millor.

*e*

foto:http://www.flickr.com/photos/suuresilmne/4020321128/

2009-11-03T15:41:00.003+01:00

"soy una pequeña abeja furibunda.me gusta cambiar de color. me gusta cambiar de medida"

alda marini

2009-10-29T10:21:00.003+01:00

on treballo fem cantonada amb Roger de Flor, i sembla que no, però ens "acecha" el perill, darrers successos des de l'estiu: un suïcidi de tanta alçada que va lesionar un vianant, un assassinat entre cuiners a un restaurant, una caça de lladre amb autobusos contradirecció i el veïnat noquejant al delinqüent i ahir clausura i espectacle en una perruqueria de final feliz. estic per demanar segurata a l'hora de fer el talladet de dos de tres.

2009-10-28T16:48:00.007+01:00

coses que passaven: Macià Alavedra dinant amb Javier de la Rosa tot sovint,ajuntaments omplint barris cèntrics amb pilons per vendre places del megaparking d'un amic d'un amic d'un amic. en diuen notícia del dia. una volta més dins el carroussel que ens han orquestrat.

2009-10-27T16:34:00.004+01:00

30 desembre 1931

"Cuando June caminó hacía mí, desde la oscuridad del jardín hasta la zona iluminada por la puerta abierta, la vi por primera vez.Era la mujer más bella de la tierra. Un rostro sorprendentemente blanco, con unos ardientes ojos negros. Tenía tanta vida que sentí como si fuera a consumirse ante mis ojos. Hace años traté de imaginar la auténtica belleza; creé en mi mente la imagen de una mujer así. Sólo la pasada noche la ví. Y, sin embargo, hace tiempo que conocía el color fosforescente de su piel, su perfil de cazadora y la regulardidad de sus dientes. Es una mujer extraña, fantástica, nerviosa como alguien en estado febril. Su belleza me inundó. Cuando estaba sentada ante ella pensé que haría lo que me pidiera. Henry se desvaneció repentinamente. Ella era color, brillantez, rareza. Al final de la noche ya me había liberado de su poder. June mató mi admiración con su conversación. Tiene un ego enorme, falso, débil y afectado. Le falta valor para vivir su personalidad, que es sensual y cargada de experiencia. Sólo le preocupa su papel. Se dedica a inventar dramas en los que ella siempre es la protagonista. Estoy segura de que crea dramas auténticos, caos verdadero y torbellinos de sentimientos, pero me parece que su participación en todo ello es una pose. Aquella noche, a pesar de mi fascinación, June trató de ser cuanto ella creía que yo deseaba que fuese. Nunca deja de actuar. No puedo captar su esencia. Todo lo que Henry había dicho de ella es cierto.
Al final de la noche yo me sentía, como Henry, fascinada por su cara y su cuerpo que tanto prometen, pero odiaba su yo inventado que oculta al verdadero. Lo crea para estimular la admiración de los demás, para inspirarles palabras y actos que giren en torno a ella. Creo que no sabe qué hacer cuando se enfrenta con esas leyendas que nacen en torno a su cara y su cuerpo; se siente inferior a ellas."

Diarios, Anaïs Nin

2009-10-22T10:25:00.002+02:00

ser l'espectadora, una bandida
més que una amant. tancar els llums,
empassar-se les eines,
ganes d'incendiar-ho tot.
waterwall.

*e*

2009-10-14T19:26:00.002+02:00

"Se ha terminado la literatura. Somos completamente sinceros el uno con el otro" Anaïs Nin

experiència 1: respirar de nou
i no voler saber les interioritats.
amagar el cap sota l'ala
i sentir els braços sorprenentment
garratibats. fer net de tanta lletra
i definir-me en la literatura que sí que
era meva.

*e*

2009-10-07T12:30:00.001+02:00

tu repeteixes "desorientació",
jo "carnisseria".m'apunto,
per defecte, a tot.
has notat que els primers passos els faig coixa?
només corro de cinema en cinema
per viure de broma.

*e*

2009-09-28T13:53:00.002+02:00

l'última és mirar pisos, ben
grans, ben cars, ben situats,
ensumar quina olor farien
i imaginar. la creença tonta
que el paisatge nou pot refer
als figurants. la tardor
i la molsa creixen a tota mena
de decorats.

*e*

2009-09-22T13:42:00.003+02:00

paraules desusades com ara "xaparron".
poder recolzar el cap al transport
públic, anar escalfant motors
i el tro esmorteït uralitejant
les converses. canvio malifetes
d'estiu per massatge de peus
i un parell de trenes.

*e*

* el llibre més pàl·lid: FERRO és l'alabatre 60 i és una edició no venal, qui el tingui que el guardi ben guardat.

2009-09-17T15:53:00.003+02:00

les coses belles són lentes?
els salts continuats,
le orelles calentes de tanta música,
qui es creu poema d'estiu etern,
els bodegons de flors marcides,
o els pisos que es queden
amb un etern "per llogar"

*e*

2009-09-15T16:00:00.002+02:00

aïllat -ada
[de aïllar]

adj FÍS Dit del sistema termodinàmic o mecànic on no hi ha cap intercanvi d'energia (flux de calor, realització o recepció de treball) amb el medi exterior.

a_ï_llat

fets aïllats:
recuperar la mobilitat de les puntes,
haver fet el darrer bany de mar
sense saber-ho.fer tabula -gairebé-
rasa sobre el suro, triant dels errors.
tornar a empaquetar tot de tirants
i sobres per a llibreries, envoltar-me
d'un collage de postits. caure rendida
a les onze de la nit en un sofà.
my (nearly) every day life.

*e*

2009-09-14T15:54:00.003+02:00

col·lapse gravitacional ASTROF Contracció de la matèria d'un objecte celeste, i el corresponent augment de la seva densitat, que es produeix quan l'atracció gravitacional de tota la massa cap al centre supera totes les altres forces presents.

no hi vaig arribar mai
al moment: veure'm i gresca!
van ser pocs i cansats els anys
de venir a enredar la troca i desfer-nos
de tot allò que ens feia semblar lligats.
us guardo en un video sense so,
us esforceu per omplir pisos llanterna,
a mi em costa suportar la serenitat.

*e*

2009-09-09T10:44:00.007+02:00

la dificultat d'ordenar engrescaments no era suggerida en signar contractes amb el cap ben alt. la ficció d'un món dins la ficció cansa, teatre per a tots els públics i l'apuntador que s'apanyi.evitaria evitar la desil·lusió si em dieu com es fa, pas 1, pas 2, cap pas. veig antiga i lletja la party drug en el sentit més hori(t)zontal de la paraula. nines que es trenquen, nines que es mengen el món, depèn de en quina mesura ensenyen les grenyes.hi ha la temptació d'intitular, la mala sang de veure com els eternament,o recentment, adolescents la cagaran però de forma més elegant.cal escampar el fum de l'artificiositat de les pestanyes per a que hi vegin clar? enyorar-ho, menysprear-ho tot. no matar ni un monstre més per tu.fer-ne trossos ben petits de l'esborrany i que cada vegada costi més destruir la fibra del paper, del paper tacat s'entén.

*e*

2009-08-28T10:23:00.004+02:00

no sé on van a parar el dies d'agost.
i la pell pelada?
I don't care.
parlareu d'ombres, dislocacions
i fragilitats. rependre les coses
oblidades no és una gran cosa.
el vermell i femmefatalisme
tenen data de caducitat.

*e*

*foto de francesc gelonch, en un esmorzar de fa un any

2009-08-25T11:35:00.003+02:00

em rosteixo a velocitat insospitada,
després de dies marcats al calendari
en taronja.desmaquillar-les, les ungles
i mandra de revisar el correu.
llegeixo un llibre gruixut, deixat i ple de desgràcies.
una cosa que pensava i no sabia com expressar
l'he copiat d'on sí sé on:
"no està demostrat que ser un infeliç o estar amargat
sigui signe d'intel·ligència" diuen que va dir Bertrand Russell.

*e*

2009-07-29T10:57:00.002+02:00

se m'ha esguerrat
un viatge sorpresa
i em vé al cap la nevera
que s'espera per polir.
setanta-dues hores poden
ser molt llargues
encara
que quedi amb amics.

trec gueixes de l'aigua
i prenem mores per botí.

*e*

2009-07-22T16:47:00.002+02:00

pujar sobre les taules,
repenjar-se a les parets.
comprar la mateixa brusa
negra
i resseguir el wire-o
que enquaderna futurs concerts

*e*

m'estic aficionant a les sèries antigues que passen pel canal 300:
cassen, sazatornil, adrià puntí el 98. i dormir desenllençolada

2009-07-20T16:27:00.003+02:00

em pregunto si encara
guarda les postals
ordenadament.
abans d'entrar a l'estació
vem veure a càmera superaccelerada
com es tancava el cel sobre
els nostres caps. i encara,
que porti uns dies parlant
només d'atmosferes i climatologia
m'és igual si ens socarrimem
la pell o si omplo la llibreta
ocre com mai. preparo una coberta
nova, per allò dels secrets
que s'amaguen, espero que no,
durant dècades. res com un dissabte
passat al llit, oi?

*e*

2009-07-17T14:13:00.003+02:00

fa un cel floc i.................................................................................................................................................................................................. muses

(autocensura)

*e*

2009-07-15T17:54:00.003+02:00

dels petons em fa angúnia
la calavera que portem dins.
llavors el contacte es torna
superficial i com de puntetes
de llac dels s/cignes.
això, quan no m'enfonso
i deixo de ser ornamental.

*e*

2009-07-14T13:40:00.002+02:00

"Hacía un calor asfixiante, insoportable; el día caía com una bandera.
_¿Crees que en el cielo existirán los lunes?_ preguntó Bobby de un modo infantil.
Y Dennis murmuró:
_El cielo será como un lunes eterno."

Màriage a la mode Katherine Mansfield

2009-07-13T15:37:00.002+02:00

"Dos locas andan sueltas"
M.V.C

quines ganes que tenia
de trobar-me el centre
i descompondre'm.

la bestreta ha estat la millor
descompensació espaial.

*e*

2009-07-09T15:17:00.002+02:00

"tota lírica que no es carda és frustrant"
Pepe Sales

llamps i trons, tolls de pocs centímetres
als terrats, el punt mig imaginant entre gotes.
no sóc tan generosa com creies.

*e*

2009-07-08T12:02:00.002+02:00

les cutícules se'm volen escapar,
s'adonen que la nova vida
no és only futur.seria sensacional
fer una pileta de les meves vèrtebres,
prometo no fer-ne marca d'aquest imaginar.

*e*

2009-07-06T12:28:00.002+02:00

llegeixo una K.Mansfield on preparen una festa
i vaig a la festa.
espero un munt de poemes i imagino com serà.
faig coses per encàrrec i m'encarrego
de frenar que passin coses.
exhausta, vaig caure rendida sota l'ombra
d'una morera mentres naixia el fill d'una amiga,
tres hores de grills i letargia de dia.

*e*

2009-07-03T10:11:00.002+02:00

.detalls.

diu l’amic a l’emmascarat:

ofèn-me amb les misèries

dels detalls del teu pul·lular

social. treu-me la roba,

i l’avorriment si vols.

no t’ho prenguis pas

com una cosa personal

*e*

(un poema meu de fa anys, editat per un lector atent )