de desembre 22, 2008


l'únic que segueixo és la ruta
que empalma trens i ajunta
biblioteques i llibreries.
de nit, i amb fred, els llums
d'estació, de naus industrials,
i la lluminària municipal
es confonen, sort de les megafonies
ubicadores.

miro les andanes com un
neguitós pessebre, sense el negre
els escrits serien res
i la pèrdua de memòria aiguardent.

hi ha qui comenta si és això
el que ens fa perdre el temps.
t'ho anava a dir a tu
però llavors dormies.

*e*

1 Commentaris:

Anonymous Anònim said...

Good blog !

5:07 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home