esborro l'historial a velocitat reverencial.
en una habitació d'hospital amb magnífiques
vistes al mosquer rogenc donen a ma mare
una pròrroga de sis mesos. en dies com avui
sempre agrairé a la desconeguda
que va decidir donar-me l'alenar.
ens queda brindar amb suc ataronjat
pel que vindrà. estimo el candidat perfecte,
el que més fort m'ha sabut abraçar.

*e*

imatge: autoretrat a la italiana