"Jo só l'apòcrif que tu creus insigne!
(- Ah las ! , em dius, si jo em sé tan modesta-,)
L'amant dispers que canvia de testa
I oblida nom i hostal, i fa el maligne.
.
.
.

Sóc el foll de la mar, fill de sirena,
Exclòs del llit de les nereides castes,
I ric de sol a sol i en lluna plena,

I plor de nits i sospir a balquena
En abstractes delirs, per platges vastes.
(- Ah las! Industriós, tu em fas obscena-,)"


J.V.Foix