pícnic1

[del fr. pique-nique, íd., comp. de pique, del verb piquer 'picar', i el fr. ant. nique 'absolutament res']

m Sortida d'esbargiment d'un grup de persones al camp o a la muntanya, amb provisions ja preparades (a base d'entrepans o coses semblants) per a fer una menjada.

 
pícnic2 -a

[del gr. pyknós 'dens, compacte']

ANTROP FÍS 1 adj Relatiu o pertanyent al tipus pícnic.

2 tipus pícnic Biotip caracteritzat per la seva talla mitjana o inferior, esquelet ample no gaire robust, crani gros i rodó, cara de contorn pentagonal, tòrax eixamplat de la part inferior, extremitats i mans curtes i musculatura de consistència flàccida.