tria el vagó més buit, s'asseu davant una parella gran que no tenen pinta de dir-se res en tot el trajecte. col·loca la cartera entre les cames i obre el llibre pel punt marcat amb una postal de dalí envellit

" Seguia donant voltes al llit, meravellat davant els canvis impossibles que sentia bullir al seu interior... Drets com sentinelles silenciosos a tota la ciutat, hi ha milers i milers d' homes mortals immòbils en la contemplació oceànica...Però tots són terrestres; de dia, tancats entre fusta i ciment, lligats als taulells, clavats als bancs, lligats al escriptoris..."

un de castany, casat i prim, se la mira plorar i li acosta una escala de color en forma de mocadors.s'agraeix el gest.