un duet de penyores
fa més llunyana
qualsevol sanefa,
encara que els dits
m' hi naveguin palpant
els blancs. l'ocre
s'esquerda i el recordo
sorrenc a la barceloneta.
es despinta l'esmalt
i em cauen el gerros
a terra, camino esquivant
els vidres per mandra
d'escombrar.
no queda res, només
un munt de deures.

*e*