t'amagaré sota els llençols de fil
i m'explicaràs que hi ha un rossetó de roda
allà dalt de la cinglera.t'ompliré la boca
amb raigs de sol i vinclaràs cada cleda
que ens separa dels camps de roselles.
la idea del proper refregament deturarà
qualsevol idea ben lligada.en respirar
l' untuós deliri serà saber-nos llunyans
entre fronteres.assetjats pels que viuen
sota un mateix patró, creient-se els únics.
no crec que ens coneixem del tot,
poder un vespre, lligats, ens presenten
i acotarem el bon humor.

*e*