"Ens vam desviar cap a la dreta i vam agafar un trencant, un camí baixava fins que l'horitzó és un túnel sota un pont.Vam esperar que el semàfor s'obrís i vam travessar el túnel.La mar va aparèixer altre cop, però fou com si no l'hagués vist encara.Recollida en una gran cala, tranquil·la, amatent, reservada, amb poc personal, tot hi deia sons acollidors.No recordo el primer cop que vaig veure la mar, recordo aquesta mar.
Vaig aparcar prop d'un hotel, vaig baixar del cotxe, em vaig treure les sabates i vaig anar cap a la platja, sense esperar-la.Vaig entrar a l'aigua, vaig nedar fins que no vaig poder més em vaig fer la morta una bona estona, vaig tornar arrossegant els peus per la sorra.Ella prenia un vermut i parlava amb el cambrer.
Aleshores vaig veure les casetes d'estiu. Blanques i verdes, de fusta, aixecades sobre la sorra, formen una diadema de la platja. Si hi haguessin aparegut Dick Bogarde, Silvana Mangano i el noi que en el film fa de Tazio, no m'hauria estranyat.Només faltava Visconti, que no és facil d'emular..."

"Febre de carrer " de Mercè Ibarz