de desembre 22, 2008


l'únic que segueixo és la ruta
que empalma trens i ajunta
biblioteques i llibreries.
de nit, i amb fred, els llums
d'estació, de naus industrials,
i la lluminària municipal
es confonen, sort de les megafonies
ubicadores.

miro les andanes com un
neguitós pessebre, sense el negre
els escrits serien res
i la pèrdua de memòria aiguardent.

hi ha qui comenta si és això
el que ens fa perdre el temps.
t'ho anava a dir a tu
però llavors dormies.

*e*

de desembre 18, 2008



ve allò:
la resignificació anual,
l'agulló de la fama
i el dolor en escriure a mà.
el tercer intent, com els altres,
s'acaba pagant.un s'ha de conformar
molt per guanyar això.

*e*

de desembre 16, 2008


em sembla excessiu
aquest relliscar per les rajoles,
el control dels cercles
en la marca dels gotets de màquina.
sortim a caçar dipòsits,
cadascú carregui
amb la seva salvació.

*e*

de desembre 10, 2008


envio ISBNs, preparem nous llibres
amb més lletres.per la primavera
russificarem sanguines.
m'aixeco en un llit blau, em dutxo
en una dutxa de fa anys i t'escorro
taronges amb urgència.
de petita volia ser pèl-roja i rica,
m'he quedat en pencaire inconstant.
hi ha coses que els diumenges ens deixen inventar.
envia'm la còpia informatitzada
del nostre temps perdut.ho vull així.
suma i sigue

*e*

de desembre 04, 2008



temps per daurar el temps,
desitjat molts anys,
i com a promesa més o menys llunyana.
caure en l'hedonisme i recordar
les fotos més fosques, les diluïdes.
què demanen? cintes per encarir agendes.
i la tenalla de properes males notícies
més allà de les bones intuicions. oblida-ho.
aquesta nit pot ser molt gran.

*e*

de desembre 01, 2008



quan vaig començar no veia possible tongades d'alabatres per a vespres de fred.
n'estem més que orgullosos i els desitgem la trajectòria millor, cap a casa vostra.