d’abril 17, 2013


dels deliris que em pengen, de les visions, per fondre’s, del que voldríem, del que callem. de tot el que hi ha de blanc al voltant del nostre negre, del que farem als terrats si és que ens hi tornem a trobar. d’un pinyol que fa anys que llenega i tot un conjunt de miraments, rumiades i embranzides va Afamats i dels que van fer néixer la bèstia que tan bé em fa sentir, encara.

i avui, 17 d'abril, a dos de nou el presentem a l'Horiginal


1 Commentaris:

Blogger Joan Vigó said...

Torno a casa després de l’alabatrada. Udols de metro acompanyen l’accelerada primera lectura, el primer tast impacient de les il•lustracions. Després: la seguretat de tornar-hi. De voler mastegar de nou. De tornar a empassar afamat l’Afamats. Un llibre que fa venir ganes de tenir, encara més, ganes de viure.

9:17 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home