de març 02, 2009


amb el que uns llencen
altres en fan palaus.

coses fotudament gastades
parlen de florir lleugerament,
esperitadament, aladament.

ens han afinat un piano
que no té peça que el faci sonar.
un dia ens despertarem
i no ens interessarà res.
em quedaré estirada, xuclada
per la gravetat, tindré el pols normal
i viuré cent anys més, ignorant
les cicatrius del canell dret,



*e*