arribem despullats
i marxem vestits.
ens liquem a velocitats
més o menys moderades,
els darrer gestos seran
tan mínims que no
en serem conscients.
en diuen evolució,
llits que pugen i baixen
i dosis a mida del dolor.
quan toqui espero
ser prou conscient
per no ferir amb veritats,
la salvació és la morfina.


*e*