de maig 13, 2009



arribem despullats
i marxem vestits.
ens liquem a velocitats
més o menys moderades,
els darrer gestos seran
tan mínims que no
en serem conscients.
en diuen evolució,
llits que pugen i baixen
i dosis a mida del dolor.
quan toqui espero
ser prou conscient
per no ferir amb veritats,
la salvació és la morfina.


*e*

1 Commentaris:

Blogger bb said...

Un rèquiem de morfina i poesia per finalment al.lucinar.
Les carcasses com ferralla per incinerar i un catàleg amb les novetats per triar.
Segur que voldrem tornar?

7:37 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home