de novembre 14, 2009

tombo a banda i banda el meu son
i m'endinso en l'efervescència
d'un Urà illenc. l'amiga entre algues,
l'amic dret que roda a ritme
de super8, tocar la llefiscosa
manta vegetal entre sorres,
viure descalça i multiplicant
les ombres sota una llum
de mar.i la consciència que frena
l'engrscament i les embestides
naturals, estic encara convalescent.
anestèsia, mal de braços
i reposicionar-me resomiant les anades
i vingudes del catàleg que tinc
a la ment. es veu que del viure espero
molts cels ardents de juny.

*e*