més àcida que balsàmica.
no en sé de donar condol,
no en sé d'agafar nens,
els límits de la vida
m'esgarrifen. en l'aportació
de minuts viscuts preferiria
centrar-me.

*e*

pots acceptar un decorat
molt pensat, l'atmosfera artificiosa
per a la qual hem pagat un preu
no massa alt. si ens hem equivocat
ho farem totes les vegades
que faci falta.

*e*

mort no vol dir desaparicions
vol dir liquar-se.
la transformació
cavant entre les venes
i una momificació, sense
glòria, d'insultant immediatesa
que taca la pell a un ritme
galopant. vol dir no
reconèixer aquella cera,
vol dir no sentir
l'aire i deixar-nos sols
enmig d'aquells que la volen,
per f(r)iccionar, inflar.

*e*

he fet unes quantes
vegades net.
hi ha una foto megadesenfocada
on et faig un petó
que mai puc llençar,
cada vegada la guardo
en un lloc més amagat.
no sé què sentiré
si un dia me la trobo amb seixanta
anys. si tot va ser un error
entre desemparats
m'ho beuré amb cromatismes,
a la força experimentals.


*e*

no tinc paciència
per esperar i saber
què pensa de mi.
desestimo el projecte
caduc de semblar-me
a l'antic perfil. diu que dic
més renecs que abans,
serà que fa una fred
que pela. serà el print animal
que servo dins, la mala llet
i que torna a nevar.

*e*

hi ha un llaç tan elegant
quan xiules dues vegades
sabent que ja sóc a casa
que l'auditori es torna
novedós.les parets fines
es tornen accés, cada
dia és un experiment variable,
en qualsevol moment l'escena
pot desaparèixer i la volta de fora
desfer l'arc entre els nostres volums
relaxats.

*e*