cada vegada més trobo
que és una mena
de miracle això
que ens cedeixin les
paraules, la paciència
dels programes i quan
ens fan disertar sobre
perquè ho fem penso
sense saber-ho explicar
que no podríem no fer-ho,
sublimo en el dels altres allò
que podria ser i conforma un palau.
passar les planes de més de trenta
llibres i saber que en lleixes,
tauletes de nit, i pufs de tantes
cases o cuchitrils hi tenim
un peu ficat, un llom, un lector.

*e*