la cua d'ase gronxa
les dríades, carregades
d'alzina creuen una sèrie,
interminable, d'aiguades.
el pentagrama se'ls enreda
al turmell i el vedell cavalca
violes, polvoritzant l'estació
sense parada. la barba creix
i s'enlaira en un ventet
sense cara, és allò dels arquitectons
i les finestres imaginades.
les invisibles portes un
malintencionat bada, amb cara
tendre i posat murri. feliç.

*e*