una que té tendència a definir, es troba a l'entrada de la llibreria saltamartí de badalona amb les paraules fetitx del dia, un recital alabatrenc quan encara no s' ha paït la nit aeroplaniana ,l'alegria de la tina i el xavi, tremolor en la veu del max, el padrí guillem i els seus postres a ritme de " marxa el tren " , la vehemència d' en màrius i la provatura de llegir un discurs semicoherent amb queixes de la claca que prefereix la meva espontànietat envermellida. avui topant amb la llibrera blanenca que per setmana santa no em va voler atendre per massa feina i avui m' ha dit que " la cosa està molt mansa, no cal ni que tornis si ho fas expressament per mi ", jo me la mirava amb aquell cabell de cruella de vil i el llavi partit amb hematoma a conjunt i pensava " a bolaño vostè li va ser així d'insolent sra?" és que en fa tota la pinta...encara que després la perdonava pensant en com pot arribar a agrir el caràcter la possibilitat d'una baixa facturació, que no d'una illa. dinar a peu de mar arròs negre amb la família i trucada demanant més aeroplans a la central.baixar el maresme , lentament per fer temps, amb l'adorat refree sonant al cotxe i el meu pare descobrint-lo, sorprès pels sons moderns de veritat.comunicar l' estat del meu cor a uns que es creien possiblement redescobridors de passats jocs de mans, i jo vermella.sopar cireres i aigua amb llimona i menta fresca, del test casolà, mentre m' han enviat una foto on sortim tots dos i ho trobo adequat, no m'atrevia a girar la càmera i enfocar-nos i robar-te un dit d'ànima, ens ho han fet per sota una taula i nosaltres poder ho farem més vegades i poder millor. i sí, jo de gran vull ser com la núria del ferran, encantadorament generosa, això crec que no ho havia dit i calia.