tenir-ne de bessones, la llaminera tacada de vainilla i apuntar tot el que oblidarem, no en diria curs, més aviat do.arbúcies!

d'un nus se'n pot fer art.d'un munt de pluja en creixen peus negres i els dos primers bolets. apartaria el travesser de bambú i em dibuixaria un bon parell de turmells, em fa l'efecte, l'afecte d'un ensucrat te verd.

el pecat de la braçada
moderna és la pressa,
l'erosió que atropella
i la roca amenaçadora
amb capitell algal.
ens segueixen els núvols
i, només, suraria.

*e*

manipulo i embruto
el que l'alabrent ha estergit.
fullejo un diccionari al teu llit
com qui vomita foc i no sap res.
al meu carrer no queden vianants
i la fruita ja no és fresca. han fugit
a veure monuments embolcallats
amb lones o faldilletes.
dins un vagó buit em sorprèn
a la quarta plana la meva llavor
de profeta.
en silenci, faig jocs malabars
amb extractes.

*e*

il·lusió


[s. XIV; del ll. illusio, -onis, íd.]

f 1 1 FILOS PSIC Error de percepció, de judici o raonament provocat per una aparença.

2 FILOS PSIC Error d'interpretació d'una dada o contingut sensible o mental.

3 il·lusió òptica FISIOL ÒPT Fenomen òptic consistent en una avaluació errònia de la forma o les dimensions d'un objecte.

4 jocs d'il·lusió JOCS Il·lusionisme.

2 p ext 1 Esperança sense fonament real.

2 Alegria, entusiasme, que hom experimenta amb l'esperança o la realització d'alguna cosa agradable.

escumejar la brisa
ruixar la corrent més fresca.
deixar la brida custodiada
al fangar per insectes ben estranys.
fer-se d'aigua. absorbir-nos,
encara més.

*e*