les promeses són més
de pagaré que de taló.
ni les previsions ni el saldo
t'aclucaran la inquietud.
saps cap a on vas.
el que quedarà seran fulls
arxivats a una cuina abandonada.
l'enderroc i aire. camines
a ulls clucs pel taller, en
coneixes tots els cantons.
roms.

*e*

serà el darrer recital alabatrenc de l'any.tenim el cap ple de pardals, rimadors o no

l'avi de cent-dos anys apurant la vida:

"noia, costa de morir-se, i és avorrit, ja no puc llegir els diaris "

tinc vocació de cabdell taronja,
blau o a ratlles. coc brou lila
i caço arcs sobre les tàpies
maratonianes. estic cansada,
serà l'energia que m'arriden
els tres felins per por del fred.
obriré la llauna i repentinaré
amb pestanyes el sostre
que em fa de fals cel. redundant,
dormilega.imaginaré le escales
que mai no cansen
cap el revolt continu.

*e*

" les fotografies no guarden
les borrasques de l'ànima"

yael langella

la taca de mini, de repintar
fa d' unes fulles preludi
de nadal. els clips i les grapadores
ja es fabriquen de color rovell,
la plusvàlua del que sembla vell.
les tarifes i nadales fan el cant de sirena,
sord, com de tintada en lluna plena,
en hora clandestina i hora extra que mai
més bescanviaràs per una setmana a itàlia
o a formentera. llavors arribaran
més ponts, faxos amb presses i m'ensalivaràs
tota,i en despertar-me
el tractament curatiu de vostè,
per si en queda una mica de primavera.

*e*