vindràs? vindreu? vindran? queda res per tornar a rondar pels caus que ens vulguin, per carregar capses de trenta llibres ,omplir albarans, per posar-nos nerviosos i ruboritzar-me dient banalitats, fent veure que domino la situació. el món alabatrenc té tres colors més. a partir de l' u de març a llibreries, seria maco un vint-i-nou de febrer i comencés la cosa en un dia que no sol existir.
de febrer 27, 2007
vindràs? vindreu? vindran? queda res per tornar a rondar pels caus que ens vulguin, per carregar capses de trenta llibres ,omplir albarans, per posar-nos nerviosos i ruboritzar-me dient banalitats, fent veure que domino la situació. el món alabatrenc té tres colors més. a partir de l' u de març a llibreries, seria maco un vint-i-nou de febrer i comencés la cosa en un dia que no sol existir.
de febrer 26, 2007
"Cualquier cosa que te dijera sería como un pedazo del dibujo de la alfombra.Falta el coagulante, por llamarlo de alguna manera: zás, todo se ordena en su justo sitio y te hace un precioso cristal con todas sus facetas.Lo malo-dijo Oliveira mirándose las uñas-es que a lo mejor ya se coaguló y no me di cuenta..."
Rayuela - Julio Cortázar
de febrer 20, 2007
de febrer 15, 2007
de febrer 14, 2007
les puc imaginar les pluges d'or
i les celles ataronjades.
el sanatori amb l'interlocutor
invisible,en remull.
el bagulaire fent trenta
capses pels fills reconeguts
i les pinzellades d'un retrat a millorar.
intuir-ne la dualitat en l'ombra,
encara,rere el tel.tinc
unes arracades - barates -
que us hi fan pensar.
*e*
de febrer 12, 2007
"7.Apetito progresivo.
El impuesto sobre la renta. A un hombre le fueron impuestos diez mil millones a pagar el día 10 del mes como fecha límite, antes de las dieciséis horas.
El 9 por la mañana. llevó el dinero sin protestar ni hacer reclamación alguna y pagó sin decir palabra.
"¡No le hemos impuesto bastante!-reflexionó el inspector del fisco.
Y le informó de una imposición suplementaria de cien mil millones.Fecha límite: el 15 del mes, antes de las dieciséis horas.
El 14 a las 10 h., de la mañana, el tipo llevó el dinero.
-"vaya,vaya!"-exclamó el inspector.
Entonces, le impusioern un trillón.Para el 20 del mes, a las dieciséis horas.
El 20, a las dieciséis horas, el buen hombre llevó una máquina de imprimir en una pesada carretilla:
-Aquí tienen, imprímanlos ustedes mismos-propuso él, con semblante cansado."
Relatos de Moscú - Mijaíl Bulgákov
de febrer 08, 2007
de febrer 06, 2007
us presento a uns quants dels meus petits clients del Festival de literatura Infantil i Juvenil a la paradeta de la Laie CCCB. L'escena més tendre amb una nena recomptant les monedes d'euro i vigilant no sobrepassar la despesa per poder estalviar per uns patins, tenia clar el seu futur mil·leurista. placatges a nens que confonien llibre exposat-llibre per vendre amb la complicitat de la parentel·la. la simpatia d'ignasi blanch i teresa duran i els groupies internacionals de Jutta Bauer. tot molt distret.