d’abril 27, 2007


anècdota animal, segona part.

començava el març amb el saltamartí regalat per un gat després del recital alabatrenc.
abans d'ahir presentem "en/doll" a casa, l'horiginal, a la festa del cinquè aniversari de
www.paperdevidre.net, i el dia següent obro la bossa per fer calaix de la darrera paradeta
i què em trobo garratibadet i petitó a una butxaca plena de bolígrafs i ombra d'ulls??
un petit ratolí, i jo que no paro de dir que a la coberta del llibredisc han de sortir
" raaaaaaaaaaaaaaaaates..."

pel proper recital farem un cant al diner negre, a veure si l'endemà em trobo una bossa
d'escombraries ben pleneta a la terrassa, ens aniria bé

d’abril 25, 2007


m'he regalat una tarda,
per dormir-la, per esqueixar
les plantes. els grumolls terrencs
s'incrusten sota les ungles
i no hi glaçons per poder-me
refrescar. encara.

*e*

d’abril 24, 2007


he pinçat totes les intuicions
i no fan més d'un centímetre
de llom. peta el clip, però.
la gent creu que les postals
es regalen, total, una imatge digital.
tants
dies de feina i ja no sé quin n'és.
fa tres anys
que no soluciono enigmes,
llegeixo i voldria saber opinar.
callo i regalo llibres taronges
" combina amb les cortines"
que diria la mantis de paper.

*e*

espaistacats fa t r e s anys, així amb posts espaiats

d’abril 18, 2007


per sant jordi quart any de parada, i cada any més títols i novetats més que editorials

d'aperitiu el mestre garriga al sortidor, serà a les vuit del vespre com cada tercer divendres de mes

d’abril 16, 2007


m'intimiden les limitacions,
ens escabetxen la vida
amb eleccions. tot de mitges
jornades i ni un dia de sol.
sóc per alguns llibres
el pas previ cap a la destrucció.
devolució.

*e*

d’abril 10, 2007


estrany com una olor aliena,
perillós com una roca relliscosa,
un nou espigó que aplanarà ones
i ens farà un nedar artificial.
fotogènic com la misèria
on el logo indie
destacarà ben maquetat.

*e*

d’abril 02, 2007


coses que s'acaben...el llibre
entre les estacions d'hospital clínic
i diagonal, obligant-me, per no mirar
el diari gratuït ni les vambes del davant
a rumiar sobre el darrer, suposo,
xantatge emocional.
hi ha tancaments segurs
i el procés, una vegada timbrat,
diuen que l'oblides.
de rayuela en dic la ratxola,
ells el voldrien de fum jo només
de xocolata. sento repicar
el mudancer
i no és un poemari nostrat.

*e*


dedicat a la tina i les seves visites de pocs minuts, vagi bé noia.