coses que s'acaben...el llibre
entre les estacions d'hospital clínic
i diagonal, obligant-me, per no mirar
el diari gratuït ni les vambes del davant
a rumiar sobre el darrer, suposo,
xantatge emocional.
hi ha tancaments segurs
i el procés, una vegada timbrat,
diuen que l'oblides.
de rayuela en dic la ratxola,
ells el voldrien de fum jo només
de xocolata. sento repicar
el mudancer
i no és un poemari nostrat.

*e*


dedicat a la tina i les seves visites de pocs minuts, vagi bé noia.