simulo viatges
de despatx en despatx,
pòrfirs que semblen reals.
un fons
per embalar el que uns
han escrit o retratat
i altres esperen
amb ànsia: un núvol
lletrat, precís.

*e*

"Creu-me que tot això t'ho acabes estimant, i no saps com em dol que això s'ho emportin a la Xina....Que s'ho emportin a la Xina i que nosaltres haguem de comprar els injectors als alemanys, i els motlles dels injectors als austríacs...¿sapas què vol dir, això? Que aquí no hem tirat endavant, que no hem fet res de bo, en realitat, només cal que miris si fabriquen tecnologia, en aquest país; muntar sí, però fabricar....Mira quina solució, eh, ens donen les grans escoles econòmiques, portar-ho tot cap a la Xina... ¿per això hi ha gent que pensa què s'ha de fer amb l'economia?¿Per això els paguem, perquè ens diguin que al Marroc la mà d'obra és més barata...?

El fre motor, conte de Francesc Serés a "La matèria primera"

el meu atleta
és a una road movie
senienca, envia
equilibris en una postal
cítrica, sobre fusta.
en ven molts de grocs.
atenc pigadetes franceses
dignes de la fantasia
més primaveral,
em diuen "srta",
serà que poc hem perdut.

*e*

fotografies de gilles-henri polge a la galleria kowasa,
hi seran fins el 12 de maig.