el vidre esquitxat d'insectes
ens deia que viure és un momentet de res,
voler arribar a casa, posar ordre
i redescobrir papers.
dels cactus de pedra no en sabia
res, sense espines,
amb voluntat de ser bells.

*e*

(la foto d'una foto de chema madoz)

trio teles.
pengen retrats.
compto graus de febre
i obrim expedients matrimonials.
tinc por que vingui l'atrapasomnis
i només quedi foscor
amb ressò de grinyols llunyans.
terrestres.

*e*

ara que començo a girar
el cap cap a l'esquerra
sembla remot i de poca importància
tot el tràfec d'embrutar paper.
em sap greu que el ram de mimosa
es marcirà, i nosaltres ni ens encendrem els llavis.
prestidigitadors de pacotilla
sota l'efecte de relaxants musculars.

*e*

no escric, transcric frases:
les males notícies són sempre certes.
i a un se li para el cor.

*e*