entrar en el claustre més rar
és com ser llimac entre ceràmiques
flotant. tot terra és grava
entre els morts, i el munt
de Lego que hi muntem junts
s'oblidarà en la darrera neteja.
i cavar.

*e*

segurament fracassaré
en el darrer intent
de tirar-me el serrell
enrere.visc sota un front tapat.
els combat quotidians
m'acaplaren i l'esgarrifança
dels plànols de llum contraposats
em desnivella. i ara sí que sí
que només parlo de mi.

*e*

"P:¿De qué tiene miedo?
R: De sapos verdaderos en jardines imaginarios.
P: No, en la vida real...
R: Permítame formularlo de otro modo. De todas sus experiencias,
¿cuál ha sido la más alarmante?
R: Las traiciones. Los abandonos"

Truman Capote - Conversaciones y retratos

en tornar, i tornar,
veig la ciutat cada vegada més plana.

cauen façanes flamejants
que estojaven tallers,
mentres: llisquem
callant per no ofendre
i assegurar-nos una mica de futur.

em perdo en el trepig
de les branques a ras de terra,
quan són ombra.

*e*

per l'asfalt envoltada de gent:

"la tengo en el facebook, me ha agregado en el flickr y en el fotolog, cae en una semana, seguro!"

"si fem això, ja veuràs, com arribem a final de mes"

"whiski, whiski, whiski!"

"quan m'estiro al llit la panxa em tiba tant que em pica"


benvinguts a la vida en comunitat, també els rapats, i encara més:
els rapats suïcides sr.subal