en algun lloc hi ha coixí de seguretat
i una agenda amb l'ego gens inflat.
aquest rotllo ja me'l sé
la gràcia és que ara l'agror és compartida.

d'alemanya un editor de còmic
em diu com enyora les "typical brave catalan potatoes"

*e*

kosmopolis, poesia sant cugat, poesia a vilafranca, el Nens Eutròfics al Teatre Principal, Gonzalo Escarpa i Nora Gomringer a la Beckett, i nosaltres al darrer recital alabatre de la Biblioteca Ernest Lluch de girona, invitacions mil

im-po-ssi-ble

triomfa l'aperent immobilitat
i la moda ajustada de preu.
la sortida a la qual s'aferren
és en veritat una estafa.
la màxima innocència
és creure que res es remourà,
som-hi.

*e*

en tanquen tants de tallers,
i altres no saben
com acabar d'anar,
que els llibres s'hauran de cal·ligrafiar.
d'això ni al liber ni a frankfurt en parlaran.
queda una mica de pressupost per mariscades
i cremar la nit a cops de despesa variada,
en algun local.uns tirant de veta
i altres donant-se a proves mèdiques
per pagar el gas.

*e*

els meus mals
no volen soroll.
de moment, és el que he après.

*e*

donem pas a la publicitat

"les teves vivències són fotos digitals"
Mazoni

un rostre escapçat m'ha portat
a la nostàlgia més gratuïta.no hi ha mots
per festejar segons quins estats d'esperit,
entre molèstia i erma revegetació.

*e*