"Ara bé, anar-hi de debò era ben diferent.I en allò que passà llavors, ara hi reconec el model segons el qual,durant tota la meva vida, el pensament i l'acció se sotmeten, o no, un a l'altre.Penso, arribo a un resultat, el mantinc en una decisió, però no per força. Prou sovint al llarg de la meva vida he fet el que no havia decidit, o bé he deixat de fer una cosa decidida.Però, tan se val què sigui, passo a l'acció.Vaig fins a la dona que no vull veure més, davant d'un superior faig l'observació amb què m'ho jugo tot, continuo fumant encara que he decidit no fumar més, i ho deixo quan he reconegut que sóc fumador i ho seré. No vull dir que pensar i decidir no tinguin influència sobre l'acció.Però l'acció no duu simplement a terme tot el que he pensat i decidit abans: té les seves pròpies fonts, i és la meva actuació d'una manera tan autònoma com el meu pensar és el meu pensar i el meu decidir és el meu decidir"

El lector, Bernhard Schlink