de juliol 28, 2010


a la musa fantasma
poc l'importa tot
el que he escrit.
la importància de l'actor
secundari és donar
indicacions per a
la multicursaliritat
del jardí infinit.

*e*

de juliol 16, 2010



som mortals i estem ben vius.
quan em poso sentimental
recordo l'assaig d'alegria
total.summer in the city.
va ser als dos mesos, en pis
deixat, alts sostres, i matalàs
polint el parquet.
llavors tot eren incògnites.
quan em poso tràgica
soc ben lluny d'allò,
amb talls intermitents de llum
i massa salabror.

*e*

de juliol 08, 2010


del que vas inventant
res és com abans.
perquè tanta tonteria
si acabarem tots, amb sort,
momificats? estic perdent
la sensibilitat, fins i tot al gel,
fins i tot a les mans.

*e*