la fantasia de qui canvia, de sobte,
de carril, i trobar-se que amb els anys
acabeu tots drogats, pares o morts.
buscaré la manera de colar-me
entre les vitrines i el cos de cel·lofana

e

dels deliris que em pengen, de les visions, per fondre’s, del que voldríem, del que callem. de tot el que hi ha de blanc al voltant del nostre negre, del que farem als terrats si és que ens hi tornem a trobar. d’un pinyol que fa anys que llenega i tot un conjunt de miraments, rumiades i embranzides va Afamats i dels que van fer néixer la bèstia que tan bé em fa sentir, encara.

i avui, 17 d'abril, a dos de nou el presentem a l'Horiginal