tenir la oportunitat d’anar-me’n lluny

de mi per si el batec acaba

a un ritme de fireta i la rèplica tardana

no és ni eco ni lava de coixí.

deixar d’educar l’animal que ets

amb les puntes dels dits.

agafar embranzida amb dies

de quaresma estètica per saltar

els terrats a la recerca de continents

ben florits, en caiguda lliure.

com qui farta de solapar costums,

pretén  girar a la valenta i desmuntar

la tramoia d’aquest circ, per si tot és dinamita.

la fantasia predictiva de qui vol canviar de carril,

i evaporar-se en noves línies de força  sense fi.

florida, sí, però de gestos lents.

podrida, també, perquè em dóna la gana.

mix de març 2014

e