un gos borda desesperadament pels petards blanquiblaus dels veïns, desperta al llit , primeres estones del meu sant, xupant sostre que diríem, encarada a la bola de discoteca de vidres quadrats que em van regalar en fer 31 anys, el cambrer convençut que era un comiat de soltera, i no, no ho era. la soledat se' t clava quan tens alguna cosa a celebrar. em regalo unes carícies de lli i intento, com fa temps, poder dormir i no somiar-te.