aviat hi seré, allà on sabem nedant lluny racons de platja fets només per rocam. recordo quan hi passava estius sencers, va ser en inicar-se l' adolescència, abans no ens movíem d' empúries i a les tardes anavem a visitar l' empordà, berenars de xíndria i pa amb tomàquet amb vianda feta a casa dels cosins, baixar a jugar al carrer tot pols de Biure i els besavis dient que la nena creix cada estiu més espavilada, recordo la vànova, recordo el ball de festa major el primer cap de setmana d' agost i aquell vestit blau que vaig posar-me dos estius seguits, un any era llarg , l' altre per sobregenoll i em sentia ridícula per molt que diguessin que era moda.la locomotora negra i el so de les boles de billar i les esparramades de dòmino. banyar-se a la riera i mirar els nois grans, que devien tenir 15 anys , passar xulescos amb una tija penjant de la comissura dels llavis, suats. les ruïnes llavors es podien trepitjar, jugar en mosaics romans quan no sabia ni que era un luxe, el guardia ens deixava passar cap el vespre quan el sol era fluix i els francesos no incordiaven, de fet el dibuix a quadrets em molestava a l' hora d' identificar les caniques. cansades la marisa i jo cap al porxat un sopar amb espelmes en taula que devia ser més biaxeta però recordo senyorial, en broma corrents a la cuina tovalló penjant demanant als grans què volien de postres, prenent nota i servint als senyors. vespres mirant el mar i els dragons que arrapats al sostre ens atemorien, anar a l' habitació ben d' hora perquè érem criatures i no teníem edat, obríem la maleta de la iaia i ens disfressavem a vestir-nos de grans, de molt grans, nenes de vuitanta anys. obrir la finestra i mirar els nius d' orenetes, fer veure que fumàvem amb un llapis de mina ben negre que ens ensutjava els llavis i ens picava a les dents, al fons l' escala i les poques , llavors, llums de cala montgó, mentres els primers pescadors donaven llumenat marítim a l' esquerda que en dies clars ens tancava per mà esquerre pel cap de creus. fa ja vint-i-dos anys.sembla mentida.
d’agost 03, 2004
Dades personals
- Nom: ea!
- Ubicació: baix llobregat
http://www.fotolog.com/ea1972/ http://www.flickr.com/photos/81983678@N00/
ArtÃcles Anteriors
- avui orgasmes de migdia,a la feina , tots dos atre...
- Ruled By Secrecy sonant al teu cotxe a tot drap ca...
- asseguts a un terra de rajoles que trobo una mica ...
- escoltant a julie delpy que ara sé sona molt més e...
- com una saberuda pítia asseguda a un tamboret de t...
- confirmo les sospites sobre molts dels homes que c...
- juliol 04, visc en una mandra sàviament distribuïd...
- sembla que darrerament s'ha de citar a nietzsche, ...
- que les revetlles fan de cap d' any ja ho sabia, l...
- quan cau la xafogor, per ara a estones és una temp...
0 Commentaris:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home