de desembre 23, 2004


boqueria.jpg Posted by Hello


"...una vegada aprofitant una distracció de l'àvia, es va escapar i explorà a pleret la perifèria de la plaça, tot topant-se amb les columnes neoclàssigques que l' envoltaven, com si fos un temple erigit al déu de la golafreria. l' encís de la descoberta fou tan potent que no es va queixar de la bufa i l' escridassada que vinguéren després... "

La petita mort ( Roser Caminals ) una novel·la de fulletó psico-social amb geografia d'abans feta ara.

de desembre 22, 2004

l'atzar va fer que rebutgés un número que acabava en dos zeros, mai m' hi fixo i dilluns ho vaig fer per primera vegada, un numeret amb cap espai rodó i ben assimètric .per uns moments vaig tenir a les mans el guanyador, allò de triar i remenar ho hauria de deixar en triar a primer cop d'ull.

de desembre 17, 2004

encetem ben mudats el sepeli
d'un any viscut conscientment,
l'estrena del bell mig d'una dècada més.
a què treu cap tot aquest embolcall?
esclaten il·lusions en crisàlide que poder fructificaran.
hi ha santets airejats que es despetrificaran
fent camí cap endavant.
prorromp la munió de geografies vitals reflorint,
un altre nadal, resquitx consagrat.

de desembre 11, 2004

et roben. et roben l' abric del penjarobes d' un restaurant. tu confiada, amb ganes de petar la xerrada amb l' amiga, de riure i fer el poca-solta el deixes allà penjat, gens solitari, acompanyat d' un ponxo lila, vàries bosses i prenent el ressol d' un carrer del gaieixample. diuen que dos immigrants del nord ( de l' àfrica clar ) han voltat per la barra, han pres una cervesa ( mala senyal , ja no guarden les formes?) i després el cambrer en veure'ls mirar-se glatits la bossa de mà d' una senyora gran els ha fet fora, devien tenir por de passar fred o poder el bon gust occidental ja els tempta massa i han decidit que el meu, aquell, el crema de solapes grans pur vintage dels anys seixanta que el meu pare, i jo per tradició andorrana portàvem amb orgull - coses nostres- doncs això que els ha fet glatir o poder han volgut fer la punyeta i d' ell , de l' abric, només em queda el cinturó i la sivella que vaig deixar ahir migdia sobre el plumó del llit perquè no feia prou fred per tancar-me l' , l' abric, perquè no tenia ganes d' escanyar-me la cintura i perquè ja només ric davant els furts a la meva esquena, només era un abric, diuen.

de desembre 10, 2004


vogueital4984.jpg Posted by Hello


el nom d'ella tenia ressonàncies russes, poder d' allà li ve l' exili permanent en el que sol viure.era exacatament com sonava el seu nom, una entrada dolça i un acabament sord, bonica, presumida i decent. ella volia reacció davant les seves paraules i jo sempre vacil·lant, el fet que les nostres afinitats fossin tan similars ara sembla una cosa remota i sense gaire importància, desvitalitzades crec que mai ningú m' ha vist tant clarament, i no, no m' agradava la seva clarividència. a barcelona hi pul·lulen vàries com ella, primes com un fil, tallant l' aire amb cames decidides i en un tancar i obrir d' ulls se'ns fonen, se'ls tanquen portes o se les convida a col·laborar artísticament sense cobrar ni un euro. sol passar que una dona inamovible com jo conegui gent que ens tasta, s' il·lusiona i a força de no trobar una plataforma adequada per als seus projectes reemigri i fugi d' unes estructures tancades i que funcionen per amiguets, festetes i molta aparença.ara que les riques vesteixen com putes i les putes porten pantalons i melena llisa - sinó són de joaquim costa clar.la cosa bona és que tindré estada gratuïta a london. a la foto milla jovovich per peter lindbergh, formen bon equip i estèticament ens influencien, vem començar intercanviant fotos fashionistes al pati de la UB ara que hi penso.

de desembre 01, 2004

quan camino per la ciutat tinc tendència a mirar enlaire, els terrats i els primers pisos em captiven. hi ha carrers que solc trepitjar on he observat anònimament el pas d'una saleta a una habitació de nen o com un tendal creixia en un celobert.és cert intrusisme vital i m'avergonyeix una mica. anant cap a la plaça rius i taulet un principal començà l' estiu amb parets molt vermelles,un mica granatoses i a ple agost el color era una plata mat, les finestres sempre obertes i el sostre negre,m' encuriosia saber qui vivia en un pis de colors tan estranys amb uns cortinatges i mobles que s' endevinaven ben normals.els terrats perpetuen les llumetes de revetlles fins que les inutilitza una ventada de tardor, els gats treuen el cap pels barrots dels balcos i més d' una persona en bata creient-se no observada mira cap avall.m' intriguen aquelles oliveres o pins arrelant no se sap on a vint metres per sobre dels nostres caps. imagino qui fruirà d'aquelles piscines que tiren més a bassals urbans i que fan pujar el rebut de l' escala de manera inversament proporcional a l' ús que se' n sol fer. per la part que em toca el perill de badar amb la mirada perduda en el cel tallat entre edificis - siguin alts o baixos - és el perpetu ensopegar amb forats, pilons o vianants.la mirada hauria d'anar més per terra.