et roben. et roben l' abric del penjarobes d' un restaurant. tu confiada, amb ganes de petar la xerrada amb l' amiga, de riure i fer el poca-solta el deixes allà penjat, gens solitari, acompanyat d' un ponxo lila, vàries bosses i prenent el ressol d' un carrer del gaieixample. diuen que dos immigrants del nord ( de l' àfrica clar ) han voltat per la barra, han pres una cervesa ( mala senyal , ja no guarden les formes?) i després el cambrer en veure'ls mirar-se glatits la bossa de mà d' una senyora gran els ha fet fora, devien tenir por de passar fred o poder el bon gust occidental ja els tempta massa i han decidit que el meu, aquell, el crema de solapes grans pur vintage dels anys seixanta que el meu pare, i jo per tradició andorrana portàvem amb orgull - coses nostres- doncs això que els ha fet glatir o poder han volgut fer la punyeta i d' ell , de l' abric, només em queda el cinturó i la sivella que vaig deixar ahir migdia sobre el plumó del llit perquè no feia prou fred per tancar-me l' , l' abric, perquè no tenia ganes d' escanyar-me la cintura i perquè ja només ric davant els furts a la meva esquena, només era un abric, diuen.