la carena salpa, el faquir s' entela
i la boca s'ennuega amb continuat plor.
sol passar, que refrigero cruïlles,
pauses de caminants. com cada dia ,
spams per allargar els penis.
i a contrapassa ,les carícies tendres
amb devessall de llàgrimes orfes - de metàfora
i de raó - que ja s' hauran evaporat.
de mal no n' has fet, el porto clos
a pany i forrellat, l' escletxa
inundadora de llençols l' aniré recobrant.
era l' òxid i l' almívar com de per riure.
no tocava escriure en juny l' odiada
cosa sentimental.

*e*