d’octubre 11, 2005



d'un cop de ploma , tort
i lleuger. d'un toc
de pedreria jactant-se
amb aplom juganer.
d'una simfonia
que ningú escolta,
com qui es venta
per llençar aire
i remou fileres de fosfens.
brandant entre luxes
i misèries.

*e*