és de nit i a corre-cuita ha tocat posar-se màniga llarga i buscar mitjons. comença la rasca.

girona ( 1a part )

l' experiència gironina havia de començar divendres tarda, i això ja em tenia ansiosa i va , i per motius que ja sabeu se m' avança el dijous, jo donant la cara per qui no era. ( comentari del boss de la llibreria 22: " semblaves l' índia que va enviar en marlon brando a recollir l'óscar", davant un comentari així només puc dir que crec que vaig fer servir més d' una forma verbal i que la discreció en parlar d' un altre és un mèrit). de tota manera fa gràcia que això t' ho digui el cap de l' única llibreria en tota catalunya - de moment - que no ha volgut tenir el llibre de "paper de vidre " en dipòsit perquè no treballo amb distribuïdora, bé, ell no , una senyora que em va atendre molt amablement però que sofria un magatzem ple de llibres que editors petits mai han liquidat.

però, jo no volia parlar d'això...

l'aplom i calidesa dels organitzadors dels Premis Prudenci Bertrana immillorables. l' estada a l' hotel carlemany em remetia a una possible " lost in girona " allò de què coi hi fa una editora-poeta freàtica com tu per aquí. divendres començaren les jornades d'ara poesia, pocs poetes que no conegués i un feeling agradable per part dels imparables - cosa que no m'esperava després de sortides de to com la taula rodona de la fira del llibre. poder els gironins no es van assebentar del que es feia, estaria bé un recital a l' aire lliure per implicar la ciutat, si s'ho troben i poden parar recalar, tinc la sensació que sempre trobo els mateixos grups d'amics, d' escriptors, editors, crítics, ressenyadors, llibreters ( pocs, tot s' ha de dir ) i poetes inèdits o semi que volten per tota mena d'actes, les mateixes cares i una endogàmia que s'hauria de dinamitar, no sé com: que es baixin mp3 d'en pedrals i en rebassa els adolescents?. el que més va sobtar van ser les profecies sobre el que farà la nova generació de poetes joves, dividits i classificats per edat i tipus d'obra que fan " marcats per la caiguda del mur de berlín i l' 11-S " ( no el del 1714 esclar, que això no fa postmodern) .he conegut a un dels meus bloggers preferits i l'imaginava més tibat , he vist i escoltat el discurs d' un parell de freakies psicòpates ( la poesia atrau als bipolars i psicòpates, ja fa temps que ho ensumo ) i la conclusió és que hem d'enredar a 300 catalanets per a que esgotin la tirada "normal" d' un lllibre de poesia i així poder anar donant veu a nanus que sortiran al telenotícies el dia que es morin. escrit això amb tot el "carinyo" del món. petita mostra d' anècdotes personals: que hi ha iaies especialment entrenades en la caça del canapè, que els focus fregien als premiats, un ruixat en sortir del centre cultural de la mercè que em va deixar ben xopa, que l'alcaldesa de girona és bona taxista, que costa trobar farmàcies obertes a la ciutat, una lectura per insomni al llitet d' un poeta que no va aparèixer malgrat ser el programa i qque fou blasmat per alguns dels assistents en petit comité, i mira que llegit en una edició d'arola em va fer passar una bona estona, l'encàrrec del garriga de retratar nus ben fortets per un nou fotopoema , el llibreter que va augmentar perillosament la seva dosi de cigarretes diàries, l'escampament que vam fer de la revista " divers" que farà soroll, trobar en una paradeta republicana a la rambla una edició del sánchez mazas al costat d' una novel·la sobre la malaltia de l' homosexualitat, comprar una " vida privada " després que la llegida fa deu anys la vaig deixar a un àngel oblidadís, comprovar que sóc millor relacions públiques que púbiques- ja que les darreres brillen més recreades mentalment en una habitació ben ample d'hotel, i que surto a la plaquette "singulars d' un plural" amb un poema titulat terrissa que té dos anys i en la vida personal ha quedat antic

vessament de tarda
terrissa daurant-se
menja mossega glaçons
ulla els darrers anhels
i t'alenteix el gest
.
.
.