la intoxicació i ennuegament
per dieta de pètals
li calla la tirana balada
de la dependència
labial.

arrebossa amb sal grossa,
una mica abans s'ofenguin,
els illots desorientats. l'eretisme
persistent en farà un conte de mai no
acabar. coneix les mil menys una nits
on raciona qualsevol bellesa del sud
per si el desconcert li surt al pas.

la tropa famolenca escapça cors de carxofa
i derrama l' afecte a preu d'or.
el bord li pinta de carmí
l'aixella i l'esbufec és pur vapor.
bleixa com un piròman encadenant
fòsfors entre quatre parets.
el que ja té al frenopàtic
una llarga corrua de vídues
que pensen en ell.
el vellut de les paraules a frec,
una altra mena de napalm.

clofolles de segó espessint la gana.
després què? després prudència.

pinyols i un munt de frases fetes
llepant lliris gelats de Gertrude Stein.
els anys l' aguaiten i es desvetlla
la petita fera esnifant tinta de gran tirada.
un traç de gel quan tot val
i sembla mentida. se sap llepar les ferides.
s'arramanga la rauxa i , de tant en tant, se
l' empassa el carrer.

*e*

( del dia del recital de la revista divers )