(això no és una crònica), és una divagació a raig. la primera, i poder , única constatació és que si vas acompanyada en un viatge comentes les coses al moment i se t'obliden, la llibreteta amb vovació de notari queda a la tauleta de nit de l' hotel i no prens apunts, sinó és a través de la retina , l' iris o el que sigui que funciona de retenidor.a roma tot marbre i bronze es recicla, de moment ha quedat parat en grans llocs com l'edifici de piazza venecia o el vaticà - el lloc amb els mossos de seguretat més ben fets del món mundial, em pregunto qui deu fer el casting? - de deu dies, nou i mig plovent, el malestar de mitges i mitjons enlllotats i fent aquell xifxof fastigós que m'hagués tret de polleguera a la rambla em sonava a delícia. es menja més que bé als llocs on et serveixen la ració en safata, i la minestrone no té res a envejar a qualsevol caldet català. d'òxids, panys i cadenats un munt. si llegeixen en espanyol és a autors sud-americans, traduits.els uniformes de qualsevol cos de seguretat són com rancis i amb tuf feixista, capes i grans barrets en carabinieri i segurates, era cosa meva o hi havia molts?- tots parlant pel mòbil des de les set del matí fins l' hora de plegar. els gats immensos i escassos, crec que amb fred no treuen ni el morro.es feia tant fosc a partir de les cinc de la tarda que la càmara no donava de sí si no era amb flaix, cosa que no solc fer i per això "només" he fet 970 fotografies. en baixar de la fonte acqua paola vem trobar un cotxe antic abandonat pastat al dalinià del museu de figueres.la cúpula del vaticà un dia se'ns va resistir per tancament i l'altre per benedicció papal, per cert uns condons que es passejaven amb mi per la ciutat i jo vem quedar ben beneïts- si ho sabés m' excomunicarien?... a mi que , de tant en tant, em va tant bé combregar. beneïts prò mai en català, esclar, el sr.ratzinger guanya molt quan es posa ulleres, li amaguen la mirada de lecter, i les capes de monjos de tota mena voleiant sota la pluja eren un carnaval cromàtic, preciós. et creues amb un munt de gent que aprofiten qualsevol trajectet per encendre el cigar, i fa riure això de la prohibició i la maquineta de tabac a tots els vestíbuls. la boca de la veritat és en realitat una peça de clavaguera romana i vinga posar-hi la mà, mentres veus una filera de gent impacient , no sigui t'entretinguis. el poder del cinema, i de la imatge gràfica, però sobre això divagaré un altre dia...