marc chagall = sagal


[1839; del cast. zagal, íd., i aquest, de l'àr. vg. zagháll 'valent, fort']

m 1 Noi que fa de mosso d'un pastor, que guarda el bestiar gros d'una masia.

2 Mosso de diligència o cotxe públic.

3 Vailet.

enveja


[s. XII; del ll. invidia, íd., der. del ll. invidere 'mirar malament, amb enveja', i aquest, de videre 'veure']

f 1 Desig d'allò que un altre posseeix.

2 Sentiment, sovint d'odi, envers qui posseeix allò que nosaltres no posseïm.

3 dial Desig 3.

placebo


m FARM Fals medicament preparat amb el mateix aspecte que un medicament determinat, però que només conté productes inerts sense cap principi actiu.

boscatge


[1169; de bosc]

m 1 Bosc.

2 Lloc ombrat d'arbres i d'arbusts.

3 HIST DR Als segles XIII i XIV, dret del baró a percebre dels vassalls una part de la llenya, de la fusta i dels fruits silvestres recollits en els boscs baronials o comunals, o un equivalent en metàl·lic.

vulnerable


[1696; del ll. vulnerabilis, íd.]

adj 1 Susceptible d'ésser vulnerat o ferit. El ferí en l'únic punt vulnerable.

2 fig 1 Que pot ésser danyat o sofrir perjudici. Un exèrcit vulnerable pels quatre costats.

2 Susceptible d'ésser afectat, convençut o vençut en una discussió, en una qüestió, etc. Ésser vulnerable a la llagoteria.

pícnic1

[del fr. pique-nique, íd., comp. de pique, del verb piquer 'picar', i el fr. ant. nique 'absolutament res']

m Sortida d'esbargiment d'un grup de persones al camp o a la muntanya, amb provisions ja preparades (a base d'entrepans o coses semblants) per a fer una menjada.

 
pícnic2 -a

[del gr. pyknós 'dens, compacte']

ANTROP FÍS 1 adj Relatiu o pertanyent al tipus pícnic.

2 tipus pícnic Biotip caracteritzat per la seva talla mitjana o inferior, esquelet ample no gaire robust, crani gros i rodó, cara de contorn pentagonal, tòrax eixamplat de la part inferior, extremitats i mans curtes i musculatura de consistència flàccida.

enfocar versus escapolir-se= correfoc d'hivern, tocava córrer...

enfocar
conjugació

[c. 1900; de focus]

 [®trencar ] v tr 1 1 ÒPT Moure un sistema òptic al llarg del seu eix per aconseguir que la imatge d'un objecte es formi en el punt desitjat.

2 FOTOG CIN Modificar la distància entre l'objectiu i la placa o pel·lícula sensible, en una càmera, a fi d'obtenir una imatge ben nítida.

 2 ELECTRÒN Concertar el feix d'electrons d'un tub de raigs catòdics sobre un punt determinat mitjançant l'acció de camps electrostàtics o magnètics adequats.

3 fig Dirigir en un sentit determinat el pensament, l'acció. Cal enfocar intel·ligentment les relacions comercials del país.


escapolir-se
conjugació

[s. XX; de escàpol]

v pron 1 Fer-se escàpol.

2 esp Deixar aquells amb qui hom està sense que se n'adonin. Quan vaig veure que les coses prenien un mal caire, em vaig escapolir aprofitant un moment de confusió.

we may reconstruct the lost film of André Breton's Nadja only in imagination, in he interstices of all that now remains of it.isolated frames from reflected lap dissolves, perhaps gathered gy some infatuated assistant editor from the cutting-room floor, and wich are themselves fiction.

Victor Burgin,1991

desfeta

 

[s. XV; de desfer]

 

f Derrota completa.

se'n fa , constantment: comèdia

 

[s. XIV; del ll. comoedia, i aquest, del gr. komodía, íd., potser per conducte de l'it. commedia]

 

f 1 TEAT 1 Gènere dramàtic fonamental de la preceptiva clàssica, caracteritzat pel desenllaç feliç i per la intenció, generalment crítica, moralitzadora o satírica. Comèdia de caràcters. Comèdia de costums. Comèdia d'intriga.

 

2 alta comèdia Terme amb què hom ha designat la comèdia generalment de tema amorós, protagonitzada per gent de classes benestants.

 
 

3 comèdia ballet Comèdia amb intermedis dansats.

 
 

4 comèdia de capa i espasa Comèdia d'intriga que té com a personatges cavallers del segle XVII castellà.

 

2 TEAT Obra teatral del gènere còmic.

 

3 fig Dit d'un cas, d'una sèrie de fets, etc, que fa riure, en què tot és simulació. Gemega molt, però és comèdia.

 

co_mè_di_a.

se'n va a un país on cap creuament li pot lligar l'estómac, on cap joc de paraules pot portar nostàlgia, va a una ciutat verge i va carregada de rodets.

balma

 
[s. XIII; d'origen preromà i d'etimologia incerta, potser indoeuropea]


f GEOMORF Cavitat no gaire pregona en una paret de roca o un vessant rocallós en la qual penetra la claror.

la sèquia fillola l'assequen, la buiden, sobre el llot patina la primacia d' un reflex prim, de ciment, dement.

una que era lectora no podia somiar un primer equip alabatrenc tant entregat i eficient.
merci per tot, nois

i avui vespre a tortosa

i dissabte a amposta

e