d’abril 26, 2006



una albada a blanes amb permís de bolaño, un tros de cançó de mazoni amb permís de bankrober:

" ...són tants dies llepant les ferides que em vas deixar per tot el cos/són tants dies caminant descalç/sobre petons de sucre i llàgrimes de sal/jo tenia ulls de gat mesquer però els vaig perdre/i ara miri on miri tot ha perdut l' encant/vaig fer el camí al revés per si els trobava/però els ocells s'havien menjat les engrunes que havia deixat..."

2 Commentaris:

Anonymous Anònim said...

I és que com en el conte,
val més anar deixant pedretes,
encara que ens hi anem entrabancant
una vegada i una altra
cada cop que desfem camí ...

6:33 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Bé,
de fet més que entrabancar-nos
ens entrebanquem...

6:40 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home