d’abril 06, 2006


i dic jo que no és meva
la culpa de no poder
estimar-te, si tinc les neurones
ocupades, l'ànima cansada
i el cos escaldat. cap
vol em surt
encara que el cel s'enrogi
dins un marc incomparable
i soni "tokio m'és igual".
dormiré sobre una manta
envoltada de cors que no vull.

*e*

1 Commentaris:

Anonymous dErsu_ said...

Ni teva, ni meva, ni seva
Ni nostre, ni vostre
Ni d'ells

La culpa, si és que existeix, no és de ningú

O és que és de tots?

4:06 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home