avui a l' horiginal presentació del llibre " l'aeroplà del raval" amb l'autora, màrius serra i max besora. al públic francesc garriga que poder s'anima a contraopinar sobre algun detall del llibre. us hi esperem!

un macro sobre muntatge d' en jordi boldu, darrerament les veig per tot arreu aquestes enganxines predictives

" en qualsevol moment pot explotar "

alegrement em desprenc
de les princeses que em corglaçaren.
puntals per falcar.
la marrada cap a la placidesa
s'ha deliniat. el vidre era a la mirada
i me 'l vull espolsar.

*e*

cliqueu per engrandir el targetó, el proper dimecres a l' Horiginal!

*e*

Powered by Castpost

des d'abans d'ahir em veig capaç de trencar dinàmiques a les quals m'havia avesat en tot aquest temps.
avui mazoni a la parada de metro de la línia 2, a les set. anticip de primavera sound.

la nota reverbera en frases
rumiades, dites lentament,
el fil mana un tacte tendre
a toc de saxo i estrés. quan viure
sembla mentida ve el pesssigolleig.

*e*

Powered by Castpost

un enfonsament solar
ens pinta l' oïda d'ambre.
acomodem els cristalls
de l' amistat per conformar
caleidoscopis vitals.fer caure
la roba de dia i embolicar-nos
amb sedes de vespre. cinc
amics extraviats. i un dormir
de mà flamejant.

*e*

tria el vagó més buit, s'asseu davant una parella gran que no tenen pinta de dir-se res en tot el trajecte. col·loca la cartera entre les cames i obre el llibre pel punt marcat amb una postal de dalí envellit

" Seguia donant voltes al llit, meravellat davant els canvis impossibles que sentia bullir al seu interior... Drets com sentinelles silenciosos a tota la ciutat, hi ha milers i milers d' homes mortals immòbils en la contemplació oceànica...Però tots són terrestres; de dia, tancats entre fusta i ciment, lligats als taulells, clavats als bancs, lligats al escriptoris..."

un de castany, casat i prim, se la mira plorar i li acosta una escala de color en forma de mocadors.s'agraeix el gest.

una fressa d'idea nocturna
em desvetlla i sento girar
un ventilador que no existeix,
en quedà l' ombra. una carta
em recorda com n'està de cara
la vida. una olor a talc
s'esvaeix molt abans d'haver-te
apamat. mala dansa la que compta
les descuidades hores de l'agulló.
sobretot ara que el pol·len
va en càpsules i ni jo sóc gaire
maca ni tu gaire alegre.


*e*

" si no hi ha pany
per què volem la clau"

francesc garriga

Powered by Castpost

" Com les papallones monarca que volen per damunt dels oceans fins als boscos de Michoacan, com les abelles mel·líferes que tresquen incansables entre les flors i les caseres, com els gossos salvatges de Bucarest que recorren a les nits en ramat les avingudes desertes a la recerca d'aliment, com Neil Amstrong, que tarda quinze minuts per baixar l'escala del mòdul lunar, o com el nedador de la Tomba del Museu de Paestum, que se submergirà en les profunditats quan caigui dins l'aigua; tota la teva vida sentiràs un neguit que et rosergarà i t'obligarà a mantenir-te en moviment per tal d'oblidar els detalls més dolorosos..."

Sorra a les sabates - Joan Pons

a vegades cauries fulminada
sota un marc de fulles
i un sol desenfocat. així,
encara que la piscina fós
d'asfalt i les articulacions
de plastilina, com si res,
una dorment de via pública
com un mitjó corsecat.

*e*

Powered by Castpost

avui la festa de paperdevidre, que sempre escric tot junt , a la jazzcava de terrassa i demà nosaltres desafiant la pluja al bar del cccb, poder, en sortir podrem lliscar pel pati com si a la casa de la caritat en quedés, d' allò de caritat, poder...

"Una fotografia és un secret sobre un secret.Com més coses et diu, menys coses en saps."

Diane Arbus

richard avedon versus the full project

les persones grans que m' envolten diuen que totes les pegues ens venen de no haver passat gana, i sí, de gana se'n pot arribar a passar. lliçó d'esclavisme anatòmic a punt d'explotar o com ho vulgueu anomenar a una broma de models vestides amb sabates i disposició similar, encara que no idèntica.