d’octubre 04, 2006

Pel que fa al programa, d'entrada una meravella de François Truffaut, un
dels exemples del seu interès per la infantesa que va reflectir en un
grapat de pel·lícules. És la primera pel·lícula que va dirigir, el
curtmetratge Les Mistons (1958), en castellà "los mocosos", que és tot un
cant a la llibertat, d'una frescura infinita. Us agradarà, ja veureu.

Després, com sigui que vam veure un fragment del Flash Gordon de 1978 el
mes passat, he pensat que us faria gràcia veure un dels episodis del serial
Flash Gordon que es passava com a complement als cinemes a finals dels anys
30 i que protagonitzava Buster Crabbe. És un episodi titulat Ancient
Enemies, del 1938. Té molta gràcia.

Veurem més coses de Guy Maddin -us enrecordeu del seu "Dràcula"-, en aquest
cas el curt The Heart of the World (2000). Més Unfinished Sympathy, un
videoclip de David Lynch, per el grup Massive Attack, del 1991.

Nosaltres anem de molt escopofílics, però en realitat en tenim poc. Si ho
fóssim acceptaríem, d'entrada, de veure de tant en tant alguna pel·lícula
porno. Com passar una de les "normals" quedaria cutre i a sobre hi hauria
qui ens criticaria per una cosa o altra, podríem passar alguna cosa com
venerable, amb prou antiguitat com per a justificar el seu visionat per
motivacions erudites. Així que proposo que mirem La cabinet du doctoresse
Caligari, un pel·liculeta de l'any 29 produïda per la Associeté europeen de
porno-cinéastes, protagonitzada per una tal Clio Clitoris i pel cèlebre
Queue de Breton.

Després una altra incursió en el delirant món de Zé do Cãixao, en aquest
cas la impagable Delírios de um anormal que és del 1977.. Si voleu saber
més coses d'aquest singular personatge que era José Mojica Marins, aneu a

http://www.cinefantastico.com/terroruniversal/index.php?id=44, o a
qualsevol de les mortes que hi té dedicades.

I per els que us va el rotllo documental social canyero i tal, doncs una
mostra del treball de René Vautier, a qui sol atribuir-se'l la invenció del
"documental d'intervenció". Mirarem els primers minuts de Frontline (1977),
un dels treballs de Vautier sobre l'apartheid sudafricà.

De propina, un fragment d'un altre documental canyero, La revolución no
será retrasmitida, sobre el cop d'estat contra Chávez a Venezuela del 2002,
que es va fer inicialment per una televisió anglesa que van enregistrar Kim
Bartley i Donnacha O'Briain i que va tenir tota mena de dificultats per
emetre's a tot arreu.

High Society, de Charles Walters (1956) no és un gran musical, però sempre
li he tingut afecte especial a l'escena en la que Bing Crosby i Grace Kelly
canten plegats "True Love". Ja sé que hi haurà un sector que la trobarà
cursi, però jo m'estimo aquesta cançó, que voleu que us digui.

Dues seqüències finals: les de Gattaca, de Andrew Nicol (1997) i Niebieski,
de Krzysztof Kieslowski (1992). Per la seva bellesa, és clar, però també
per gaudir de dues bandes sonores d'excepció: l'original de Michael Nyman
per la primera i el Wojciech, de Zbigniew Preisner per la segona.

Per acabar, els moments finals de Unforgiven, de Clint Eastwood (1992). Què
ja l'heu vist? Quantes vegades? Tres, sis, vint...?

Hi haurà més coses, per seran en plan sorpresa.

Fins dijous,

Manuel Delgado

doncs ja esteu informats, demà a vallcarca vespre serà més que distret

1 Commentaris:

Blogger El veí de dalt said...

M'atrau el teu caos argumental en presentar les opinions, pensaments i recamanacions; però no en fas un gra massa? El millor, els poemes.

1:55 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home